A resar a la Moreneta

Tor­nem a tenir sequera. Com fa qua­tre anys. Ja fa mesos que no plou, des del novem­bre, i els prats i els con­reus comen­cen a patir de valent. A diferència del 2008, però, tenim els pan­tans força plens, almenys els que abas­ten Bar­ce­lona. Això fa que el debat se cen­tri ara més en les con­seqüències que la falta de pluja està tenint en l'agri­cul­tura, la rama­de­ria i els bos­cos, que no pas en el sub­mi­nis­tra­ment als ciu­ta­dans. Quin epi­sodi el del 2008! Segur que tot­hom en recorda algu­nes anècdo­tes: les esta­ques que mar­ca­ven el recor­re­gut del fallit trans­va­sa­ment del Segre, la cano­nada que per­dia aigua a cabas­sats, les des­sa­li­nit­za­do­res que ens havien de sal­var, la polèmica sobre el Roine i, final­ment, la pregària a la More­neta del con­se­ller Bal­ta­sar. De fet, si no ho tenim mal entès, diríem que va ser l'esti­mada Verge de Mont­ser­rat qui, a par­tir del 17 d'abril –tinc encara ben pre­sent aque­lla tarda de núvols i tem­pes­tes– i durant gai­rebé dos mesos, ens va retor­nar l'aigua que, fins lla­vors, tan­tes bara­lles polítiques havia pro­vo­cat. Un sug­ge­ri­ment: ara que la sequera ja comença a ser greu i abans no tor­nem a entrar en debats estèrils, algú ha pen­sat en la More­neta? Ei, és d'eficàcia pro­vada!