Opinió

Escola en català

El model d'immersió ha de continuar perquè el català continua sent una llengua en inferioritat de condicions socials respecte al castellà

La recent inter­lo­cutòria del TSJC, en relació amb el model de trac­ta­ment de les llengües en el sis­tema edu­ca­tiu de Cata­lu­nya, no entra a valo­rar la bon­dat o no del model, sinó que es limita a emfa­tit­zar l'obli­gació de l'admi­nis­tració d'ofe­rir l'atenció indi­vi­du­a­lit­zada en cas­tellà als fills dels pares que ho sol·lici­tin en el pri­mer ense­nya­ment. En tot cas, la sentència es mou dins els paràmetres asse­nya­lats per la LEC. Però no obli­dem que aquest procés pren sig­ni­fi­cació política arran de la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal sobre l'Esta­tut de Cata­lu­nya, sentència que reco­neix la pos­si­bi­li­tat que tant el català com el cas­tellà puguin ser llengües vehi­cu­lars de l'ense­nya­ment a Cata­lu­nya.

El que està en joc en tot aquest pro­ce­di­ment, més enllà dels ter­mes jurídics, és una con­cepció política del trac­ta­ment que el sis­tema edu­ca­tiu ha de dis­pen­sar a l'ense­nya­ment i apre­nen­tatge del català i el cas­tellà. I aquest enfo­ca­ment de caire poli­ti­co­so­cial, amb con­no­ta­ci­ons peda­go­gi­co­didàcti­ques, ha de ser ava­lat per la majo­ria de la ciu­ta­da­nia cata­lana expres­sada a les urnes democràtica­ment. La decisió, al cap i a la fi, és política i aquesta es legi­tima mit­jançant la majo­ria par­la­mentària al Par­la­ment de Cata­lu­nya. I en aquest sen­tit, no hi ha cap dubte que la majo­ria democràtica­ment expres­sada de la volun­tat dels cata­lans és la de garan­tir i con­so­li­dar el model d'immersió lingüística en català que ha permès, després de més de trenta anys d'apli­cació, una història d'èxit col·lec­tiu que s'ha desen­vo­lu­pat sense fric­ci­ons i evi­tant cap frac­tura social o pedagògica per raons de llen­gua. Cal, fer­ma­ment, con­ser­var aquest patri­moni com a prova de for­ta­lesa democràtica.

En l'agenda de les pre­o­cu­pa­ci­ons que l'escola cata­lana té plan­te­ja­des en l'actu­a­li­tat, no hi figura pas el qüesti­o­na­ment del model lingüístic de l'edu­cació infan­til i de l'edu­cació bàsica (6-16 anys). És evi­dent que qual­se­vol model pot ser replan­te­jat i reo­ri­en­tat però, en tot cas, ho ha de ser en els aspec­tes que es demos­trin que no aca­ben de fun­ci­o­nar, però els can­vis que es for­cen a par­tir de moti­va­ci­ons extra­pe­dagògiques només podrien legi­ti­mar-se pels can­vis produïts en les majo­ries par­la­mentàries de Cata­lu­nya. I aquest no és el cas que ens ocupa. Tan­ma­teix el soroll que sobre aquest tema es per­cep des de les instàncies judi­ci­als no ajuda a tran­quil·lit­zar la comu­ni­tat edu­ca­tiva. I més en moments en què les difi­cul­tats de caràcter econòmic que el país està supor­tant tenen con­seqüències en la mateixa exe­cució i via­bi­li­tat dels pro­jec­tes de cen­tre. Per què hem de seguir pri­o­rit­zant aquest model d'immersió en català després de més de trenta anys de democràcia? Sen­zi­lla­ment, perquè el català con­ti­nua sent una llen­gua en infe­ri­o­ri­tat de con­di­ci­ons soci­als res­pecte al cas­tellà i, per això, si no rebés aquest tracte pre­fe­rent en l'esco­la­rit­zació dels alum­nes no podríem garan­tir el ple domini de les dues llengües ofi­ci­als a la fina­lit­zació de l'esco­la­rit­zació bàsica. Ara no tenim cap noi o noia que acabi la secundària obli­gatòria a Cata­lu­nya que no cone­gui les dues llengües ofi­ci­als i s'hi pugui expres­sar. Un altre sis­tema difícil­ment garan­ti­ria aquest resul­tat, que ens evita tant la frac­tura pedagògica com, més impor­tant, la frac­tura social per raons de llen­gua.

Si un dia ens tro­bem que els tri­bu­nals espa­nyols obli­guen a modi­fi­car allò que està legi­ti­mat per la majo­ria social dels cata­lans, lliu­re­ment expres­sada a les urnes, només ens que­da­ran dos camins: o modi­fi­car el marc legal espa­nyol que ha empa­rat aques­tes deci­si­ons judi­ci­als o, si això resulta impos­si­ble, cons­truir-nos-en un de propi des de la plena sobi­ra­nia política de Cata­lu­nya. En tot cas, sense dei­xar de fer amb la màxima nor­ma­li­tat i tran­quil·litat el que ja estem fent, pre­pa­rem-nos per a un futur que pot­ser haurà de ser dife­rent i que, per tant, caldrà tor­nar a con­que­rir des d'una gran força col·lec­tiva i unitària.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.