A dos-cents per hora

Què hi té al cap algú que cir­cula per una car­re­tera com la C-65 a Lla­gos­tera, a més de 200 quilòmetres per hora, com el con­duc­tor enxam­pat pels Mos­sos ara fa uns dies? Tanta pressa tenia? Que no se n'ado­nava que, a més de la seva vida, posava en perill la dels altres con­duc­tors? O això li importa un rave? Tot fa pen­sar que sí. Que cai­gui, per tant, tot el pes de la llei sobre tanta inconsciència, a veure si de tants dies com es pas­sarà sense con­duir i de la multa que haurà de pagar li pas­sen les ganes d'anar fent l'imbècil per les car­re­te­res. A vega­des no entenc què ens passa, a la soci­e­tat actual. Mal­grat els pro­ble­mes, vivim molt millor i molt més temps que totes les gene­ra­ci­ons que ens han pre­ce­dit. Tot i això, els gens pri­mi­tius que por­tem dins encara fan aflo­rar sovint el pit­jor que pot mos­trar un ésser humà: el menys­preu per la vida dels altres. El mateix que mos­tren els gover­nants que, tot i els acci­dents i morts, no arre­glen com cal les car­re­te­res per on cir­cu­lem.