Sobiranisme, quina por

Per saber com anem –com ens va– per Cata­lu­nya, és bo lle­gir els dia­ris de Madrid, els de dre­tes, espe­ci­al­ment el més bel·lige­rant del tots, El Mundo. Però avui, ves per on, no trans­criuré res d'aquest rota­tiu, i sí, en canvi, la por­tada i el seu cor­res­po­nent arti­cle que publi­cava ahir el monàrquic ABC refe­rint-se a la llei del Par­la­ment català que regula el recurs de cas­sació en matèria de dret civil i que entrarà en vigor a finals de mes. Titu­lar de por­tada, ben visi­ble: “Cataluña se inventa un tri­bu­nal pro­pio para puen­tear (compte, no putear) al Supremo.” Edi­to­rial de pàgina 4: “El propósito sobe­ra­nista de esta nueva ley es des­ar­ro­lar subrep­ti­ci­a­mente una Admi­nis­tración de Justícia en Cataluña, en con­tra del prin­ci­pio de uni­dad juris­dic­ci­o­nal que pro­clama la Cons­ti­tución y apartándose de la sen­ten­cia del TC sobre el Esta­tuto.” Pàgina 18, i en titu­lar: “Cataluña resu­cita un Tri­bu­nal del año 1934 para asu­mir un recurso de casación pro­pio.” Després, la res­se­nya històrica de l'esmen­tat tri­bu­nal, que va estar fun­ci­o­nant del 1934 al 1938, i el dic­ta­men que feia l'ABC de la seva recu­pe­ració: “Una ofen­siva judi­cial de tinte sobe­ra­nista.” A la pàgina següent, apa­rei­xia un requa­dre enu­me­rant la “pugna inter­mi­na­ble de con­flic­tos” en què han hagut d'inter­ve­nir el TS i el TC amb diver­ses anul·laci­ons i con­dem­nes. Un exem­ple: “Las sen­ten­cias del Supremo en favor del bilingüismo esco­lar se remon­tan a 1980, pero las cinco últi­mas han sido des­ca­ra­da­mente deso­be­de­ci­das por el gobi­erno catalán.”

O sigui, que aquí ens tro­bem, pràcti­ca­ment, fora de la llei. Ens miren amb lupa, i qual­se­vol cosa que faci el govern de Cata­lu­nya pen­sant en Cata­lu­nya és vist des de Madrid com una insu­bor­di­nació sobi­ra­nista que cal repren­dre i esme­nar. A veure com reac­ci­o­narà la premsa de la capi­tal del regne després del canvi de rumb, ja anun­ciat per Oriol Pujol, que adop­tarà Con­vergència Democràcia durant aquest congrés que està cele­brant a Reus. Però aitals reac­ci­ons no són cosa recent. Els que tenim una certa edat no ens aga­fen gens des­pre­vin­guts. La dèria anti­ca­ta­lana ve de lluny, i els seus prac­ti­cants no han de ser necessària­ment fanàtics de cap ide­o­lo­gia ultra o racista. Un com­pany de feina madri­leny, molt culte i cos­mo­po­lita em deia, quan jo hi tre­ba­llava: “El hecho de hablar catalán os hace ser todavía más pro­vin­ci­a­nos.”