Opinió

Els límits de CiU

Només la consolidació d'una majoria creixent a favor d'una opció independentista podria forçar definitivament el canvi d'actitud de CiU

Mal­grat les ponències apro­va­des en el dar­rer congrés de Con­vergència i les referències a “l'Estat propi” la CiU actual no lide­rarà el procés d'inde­pendència de Cata­lu­nya. És cert que les bases de la fede­ració i molts dels seus votants, així com força sec­tors de l'uni­vers inde­pen­den­tista que voten d'altres par­tits, man­te­nen una gran espe­rança en els can­vis que cre­uen haver detec­tat en el pri­mer par­tit de Cata­lu­nya. Però com abans s'assu­meixi per aquests sec­tors que des de CiU mai no es des­ple­garà una acció inde­pen­den­tista efec­tiva abans s'escurçarà la tra­ves­sia del desert que repre­senta l'auto­no­misme agònic.

CiU mai no lide­rarà l'inde­pen­den­tisme perquè té el poder, encara que es tracti de les engru­nes del poder que repre­senta una comu­ni­tat autònoma de règim comú. És una regla bàsica del com­por­ta­ment polític que ningú no posa en perill el sis­tema ins­ti­tu­ci­o­nal que l'ha por­tat a gover­nar. En un altre sen­tit, la CiU actual repre­senta bona part de les elits del país i, com sap qual­se­vol estudiós dels pro­ces­sos inde­pen­den­tis­tes, tota cre­ació d'un nou Estat pot sig­ni­fi­car la subs­ti­tució de les clas­ses diri­gents (això a banda que bona part de les elits que donen suport finan­cer i mediàtic a CiU es comp­ten entre els poders fàctics uni­o­nis­tes més acèrrims).

Ni per la seva com­po­sició, ni per la forma en la qual la fede­ració ha asso­lit la majo­ria en el Par­la­ment (bàsica­ment pre­sen­tant-se a unes elec­ci­ons sense plan­te­jar la rup­tura amb el sis­tema actual) CiU no té cap incen­tiu per obrir un con­flicte que ame­naci la seva hege­mo­nia.

Hi ha una altra dada reve­la­dora que per­met vati­ci­nar l'immo­bi­lisme de CiU per impul­sar un gest inde­pen­den­tista. Si obser­vem amb atenció les dades de la dar­rera enquesta del Cen­tre d'Estu­dis d'Opinió (febrer de 2012) des­co­bri­rem que, en efecte, un 44,6% dels enques­tats afir­men que vota­rien “sí” en un referèndum d'inde­pendència (con­tra sols un 24,7% que hi vota­ria “no”) una dada escla­tant per a l'inde­pen­den­tisme polític que per­met afir­mar amb pocs dub­tes que un referèndum ofi­cial per l'Estat propi es gua­nya­ria. Però la qüestió, pel que ens afecta, és que en aquesta majo­ria de 44,6% de vots a favor de l'Estat propi només hi par­ti­ci­pen el 55,3 % dels votants de CiU que afir­men estar a favor de la inde­pendència. Tan sols la mei­tat dels elec­tors de CiU es decla­ren inde­pen­den­tis­tes, de manera que qual­se­vol gir deci­dit cap a la sobi­ra­nia podria sig­ni­fi­car per a la fede­ració la pèrdua, atenció, de gai­rebé la mei­tat dels vots.

La rea­li­tat que han d'assu­mir aquells que aspi­ren a la trans­for­mació de CiU perquè esde­vin­gui el cata­lit­za­dor del procés d'eman­ci­pació naci­o­nal (aquells que pro­cla­men que “sense Con­vergència no hi ha inde­pendència”) és que estan dema­nant a CiU el seu suïcidi polític i que dila­pidi gai­rebé la mei­tat del seu elec­to­rat en el procés inde­pen­den­tista. Però això, cal insis­tir, no és un pro­blema de l'inde­pen­den­tisme (que ja compta amb la majo­ria per a un referèndum), és un pro­blema exclu­siu de CiU deri­vat, para­do­xal­ment, del seu èxit: de la seva capa­ci­tat de con­fi­gu­ració de majo­ries dins d'Espa­nya i dins de l'auto­no­misme.

Davant d'això, què fer? Quins són els esce­na­ris que s'obren un cop cons­ta­ta­des aques­tes evidències? La clau es troba, doncs, en aquest 55,3% de votants de CiU que diuen estar a favor de la inde­pendència (uns 700.000 vots, si con­si­de­rem els resul­tats de les dar­re­res elec­ci­ons al Par­la­ment de Cata­lu­nya). Al meu parer, i com ja vaig anun­ciar en un arti­cle ante­rior, el procés inde­pen­den­tista només s'obrirà de forma deci­siva quan aquest 55,3 %, o almenys una gran part d'aquest sec­tor, voti un par­tit que es pre­senti a unes elec­ci­ons amb el com­promís de decla­rar la inde­pendència. Només la con­so­li­dació d'una majo­ria crei­xent a favor d'una opció neta­ment inde­pen­den­tista podria forçar defi­ni­ti­va­ment el canvi d'acti­tud de CiU (un canvi tan subs­tan­cial que, per exem­ple, l'aboqués a l'escissió entre el bloc sobi­ra­nista i el bloc uni­o­nista). Aquest esce­nari, que pot­ser per alguns sem­bla irreal, es podria haver produït el 2003 si l'ERC dels 23 dipu­tats hagués apos­tat per una acció inde­pen­den­tista del morro fort en comp­tes de delir-se per esde­ve­nir una Con­vergència d'esquer­res (com, per cert, també fa l'ERC actual) i con­ti­nuar jugant a l'auto­no­misme amb pac­tes amb el PSC i amb rebai­xes a les seves ambi­ci­ons naci­o­nals com una reforma esta­tutària, pri­mer, i un acord mise­ra­ble de finançament després.

Per a aquells que no esti­guin d'acord amb el diagnòstic que aquí hem pre­sen­tat, sigui perquè con­fien en les pos­si­bi­li­tats de CiU com a opció sobi­ra­nista, sigui perquè encara es mal­fien de les opci­ons inde­pen­den­tis­tes emer­gents, només em resta emplaçar-los a ana­lit­zar l'esce­nari polític d'aquí a un any, a l'abril del 2013, per cons­ta­tar que el govern de CiU no sols no haurà fet res per la inde­pendència sinó que ni tan sols haurà expres­sat cap gest de deso­bediència ni en l'àmbit de la defensa de la immersió lingüística ni en l'àmbit del finançament. D'aquí a un any tam­poc no apa­rei­xerà, doncs, cap indici del qual es pugui trans­me­tre la idea de des­a­fiar Espa­nya i d'enfi­lar el camí del divorci. Pot­ser, com a màxim, assis­ti­rem a algun simu­la­cre (una con­sulta etèria sobre el pacte fis­cal que, amb tota pro­ba­bi­li­tat, ni arri­barà a rea­lit­zar-se perquè el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal espa­nyol la pro­hi­birà). Com més aviat l'inde­pen­den­tisme ho enten­gui, més aviat s'estal­viarà una nova decepció.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.