Cultura i poder col·lectiu

Les repre­sen­ta­ci­ons men­tals que avui tenim els cata­lans inclo­uen con­cep­tes mate­ri­als, com diari o ordi­na­dor, i d'altres més intan­gi­bles com pacte fis­cal, dret a deci­dir o tran­sició naci­o­nal, que no podrien ser ente­sos pels nos­tres avant­pas­sats. En canvi, podem estar segurs que les repre­sen­ta­ci­ons men­tals dels nos­tres parents vius més pro­pers, com els xim­panzés, no han can­viat pràcti­ca­ment gens en les dar­re­res dese­nes de milers d'anys. L'evo­lució cul­tu­ral, que inclou la gene­ració de pro­duc­tes acu­mu­la­tius com la ciència i la tècnica, l'art, la filo­so­fia i la poe­sia, és exclu­siva de la nos­tra espècie, i és clau per a la nos­tra super­vivència atès que és un meca­nisme d'adap­tació que per­met que puguem sobre­viure en con­di­ci­ons molt dife­rents.

Què té d'espe­cial la nos­tra espècie que li per­met acu­mu­lar gra­du­al­ment i de manera cons­tant nous conei­xe­ments, con­cep­tes i idees, tant ver­ti­cal­ment, here­tats de les gene­ra­ci­ons ante­ri­ors, com horit­zon­tal­ment, a par­tir dels nos­tres coe­ta­nis? La res­posta pot sem­blar òbvia, la nos­tra intel·ligència i la capa­ci­tat de comu­ni­cació, però el mateix mètode científic, un clar pro­ducte cul­tu­ral, ens obliga a apro­fun­dir i con­cre­tar més la res­posta. Sci­ence acaba de publi­car un interes­sant tre­ball sobre el tema, que per­met fer refle­xi­ons apli­ca­bles al nos­tre con­text actual. En aquest tre­ball s'han exa­mi­nat i com­pa­rat diver­sos paràmetres biològics, psi­cològics i soci­als en per­so­nes, xim­panzés i micos caput­xins, men­tre uns indi­vi­dus imi­ta­ven uns altres per resol­dre un tren­ca­clos­ques.

Entre els diver­sos resul­tats hi ha la gran capa­ci­tat d'imi­tació que tenim tots els pri­mats, però en la nos­tra espècie des­taca una poten­ci­a­li­tat que tenim en exclu­siva: la capa­ci­tat de repre­sen­tar dins la nos­tra ment i d'imi­tar els estats men­tals dels altres, com emo­ci­ons i desigs. Aquesta capa­ci­tat d'imi­tació d'estats men­tals té un suport físic al cer­vell, les ano­me­na­des neu­ro­nes mirall, que ens per­me­ten gene­rar pen­sa­ments amb un objec­tiu deter­mi­nat a par­tir de les inferències que fem del con­tin­gut men­tal dels altres. És la base de l'apre­nen­tatge social. En les con­clu­si­ons, els autors des­ta­quen que aquesta capa­ci­tat és la que ens per­met fer peda­go­gia, comu­ni­car-nos i tenir con­duc­tes pro­so­ci­als.

Quasi simultània­ment, la revista Psyc­ho­lo­gi­cal Sci­ence ha publi­cat un altre tre­ball on es demos­tra que la res­posta que es dóna a qual­se­vol qüestió és molt més acu­rada i pre­cisa si la pre­nen entre dues per­so­nes que no pas si es fa indi­vi­du­al­ment –la qual cosa és lògica–. Tan­ma­teix, però, contrària­ment al que hom podria pen­sar, si una per­sona pot revi­sar la seva res­posta en funció dels comen­ta­ris dels altres, lla­vors la nova res­posta que dóna de forma indi­vi­dual és encara més acu­rada i pre­cisa que la presa entre dos. És el que els autors ano­me­nen poder col·lec­tiu.

Inter­pre­tat en clau cata­lana actual, a la cruïlla cul­tu­ral, social i política on ens tro­bem, hom pot rao­nar que, per asso­lir la res­posta col·lec­tiva més encer­tada ens cal enten­dre les moti­va­ci­ons i els estats men­tals dels altres i, sobre la base d'això i amb peda­go­gia, revi­sar les nos­tres res­pos­tes de manera indi­vi­dual per adop­tar cadascú de nosal­tres la que con­si­de­rem més encer­tada. Pot­ser aquest procés ja està en marxa, i és per això que està incre­men­tant de forma espec­ta­cu­lar el nom­bre de per­so­nes con­vençudes que el millor camí per a la nos­tra cul­tura, eco­no­mia i país –en defi­ni­tiva, per a la col·lec­ti­vi­tat cata­lana– és la inde­pendència. Tan­ma­teix, no és aquesta la prin­ci­pal apor­tació de la cul­tura en la nos­tra espècie, fer pos­si­ble la super­vivència?