Pobresa

Aquests dies he lle­git molts pen­ja­ments con­tra la dele­gada del govern espa­nyol a Cata­lu­nya, María de los Lla­nos de Luna. Pen­ja­ments, si se'm per­met dir-ho, injus­tos del tot. Perquè el diagnòstic de la dele­gada és total­ment encer­tat, amb l'única pre­cisió que ella creu par­lar del futur, el d'una Cata­lu­nya inde­pen­dent, quan en rea­li­tat parla del nos­tre –ai!– pre­sent.

Anem a pams. Ara per ara, Cata­lu­nya per­tany a Espa­nya. I Espa­nya és un dels països més pobres d'Europa. O és que algú es creu que es pot com­pa­rar amb Ale­ma­nya, França o, fins i tot, Itàlia? No: en totes les clas­si­fi­ca­ci­ons (i no les d'ara, sinó també de quan repre­senta que lligàvem els gos­sos amb llon­ga­nis­ses) Espa­nya apa­rei­xia al final de tot, al cos­tat de –ves qui­nes coses– Por­tu­gal i Grècia.

Espa­nya ja és un país pobre d'Europa. I com que Cata­lu­nya per­tany a Espa­nya, la con­clusió és de calaix. Ele­men­tal, Wat­son.

Cosa ben dife­rent és com seria ara mateix Cata­lu­nya si en els últims 20 anys no hagués estat víctima d'un dre­natge fis­cal immi­se­ri­cordiós que només es pot jus­ti­fi­car des del cinisme dis­fres­sat de soli­da­ri­tat. Però les coses són com són. Cata­lu­nya podria ser un país ric, però no ho és perquè ha apor­tat diners a Espa­nya i, a canvi, ha estat insul­tada cada cop que reclama un tracte més equi­li­brat.

Com de rica o de pobra seria la Cata­lu­nya inde­pen­dent? Estu­dis a banda, és fàcil de saber-ho. Que Espa­nya ens deixi mar­xar, i a veure què passa. I que no pateixi: si Cata­lu­nya s'empo­breix més ja tor­na­rem a dema­nar el reingrés, ja. Pot­ser.