L'horitzó

Fa una set­mana Unió Democràtica ens ha con­fir­mat que no volia divi­dir el país. Per país, natu­ral­ment, els d'Unió hi ente­nen Cata­lu­nya i, segons ells, la divisió es pro­dui­ria si assu­mis­sin la idea d'estat propi que va intro­duir Con­vergència en el congrés de Reus. Sem­bla, doncs, que Con­vergència té la volun­tat de divi­dir, men­tre que la d'Unió és la d'unir. Tot és prou res­pec­ta­ble, i els d'Unió, natu­ral­ment, també ho diuen. En tot cas, ells tenen tan assu­mida la volun­tat d'unir que fins i tot poden con­ti­nuar ajun­tats amb gent que més aviat divi­di­ria. D'entrada, sem­bla difícil. Però sem­bla també que Duran i Lleida s'hi veu amb cor. I fa bé: el món és dels valents, i ja se sap que qui no marca per­fil propi és com si no hi fos. Si Unió s'ajuntés, posem-hi, amb els del PP, ja em diran quin per­fil propi mar­ca­ria. Serien mati­sos, sí, uns mati­sos tan llo­a­bles, també posem-hi, com els que defensa de tant en tant el PSC amb el resul­tat, però que n'hi ha pocs que se'ls arri­bin a creure. Duran, en canvi, té més cre­di­bi­li­tat: no s'ha sub­or­di­nat mai a Con­vergència, ha acon­se­guit fer créixer del quasi no res un par­tit, ha tri­om­fat –i en política això és tot– a les últi­mes elec­ci­ons. Ja ho sabien tots els que el van votar que ell volia unir i no divi­dir? Sos­pito que molts devien o deuen pen­sar que el que digués o digui Duran és rela­ti­va­ment impor­tant perquè el que compta és que la barca avanci. I Duran ho vol. Això el dife­ren­cia també del PP. Amb Con­vergència, en canvi, la diferència és a l'horitzó naci­o­nal. Ai, l'horitzó! Aque­lla rat­lla on no s'arriba mai, com em deien de petit a estudi! En el dels con­ver­gents, però, comença a haver-hi l'estat propi; en el de Duran, un estat com­par­tit on els ciu­ta­dans són capaços d'unir-se a vega­des amb uns quants i altres vega­des, amb tots. És una unió que va, com si diguéssim, per bar­ris o per temes. Fle­xi­ble com un xiclet.