EL TEMPS QUE FUIG
Homenatge
les persones que n'aixequen les persianes cada dia
L'amic Joan Ribas escrivia el diumenge de Rams en aquest diari, carregat de raó, sobre les llibreries que han tancat al llarg dels anys a la ciutat de Girona; les enumerava, i el record d'aquelles llibreries on els qui tenim una certa edat havíem entrat, remenat i comprat ens va omplir de recança. Però si la vida és tan engrescadora com és, si no podem tirar mai la tovallola ni arronsar-nos és justament perquè, si bé el que deia l'article era veritat, també ho és el contrari: hi ha llibreries que tanquen però també n'hi ha que obren i n'hi ha d'antigues que aguanten, i aguanten amb nota.
Dic tot això perquè dimarts sant la llibreria El Cucut, de Torroella de Montgrí –amb la Maria Teresa Calabús al capdavant– va ser capaç de reunir, amb un poder de convocatòria extraordinari, una munió de gent que escrivim, de gent que edita, de gent que ven llibres i de gent que els llegeix; una munió d'amics, en definitiva, per celebrar que feia 25 anys que va obrir les portes. Poca broma! Els convidats estàvem contents de retrobar-nos i de poder creure que, si les coses es fan ben fetes i tens el sant una mica de cara, com diuen els Manel, “a vegades ens en sortim”.
Aquest article, doncs, vol ser un modest homenatge a totes les llibreries de les comarques de Girona –són les que més conec, però cadascú pot fer la seva llista–, que estan dempeus servint la cultura: el Cucut de Torroella i l'Elias de l'Estartit; la 22, l'Empúries, la Geli i la Carlemany, de Girona; l'Altell i la Blanch, de Banyoles; la Vitel·la de l'Escala; La Polèmica de Palafrugell; la Drac i Dòria llibres d'Olot; la Gallissa de Lloret; la Gavina de Palamós; la Masdevall de Figueres, la Tralla de Ripoll... Totes –i les que em deixo, segur, ja em perdonareu– són molt més que botigues, totes són, gràcies a les persones que n'aixequen les persianes cada dia, sobretot per als infants i els joves, eines de fabricar lectors, que vol dir ciutadans més cultes i feliços.
