Borrell

Josep Bor­rell, aquell exmi­nis­tre soci­a­lista que aviat farà vint anys ens va pro­me­tre als giro­nins que abans que acabés el segle XX tindríem des­do­blada l'N-II, no ha per­dut la seva capa­ci­tat de pres­ti­di­gi­ta­dor. Resulta que aquest jacobí con­su­mat ha ple­gat del seu càrrec de rec­tor de l'Ins­ti­tut Uni­ver­si­tari Euro­peu perquè va come­tre la “lleu­ge­resa” –parau­les tex­tu­als– d'haver-se obli­dat de dir que cobrava un sou de 300.000 euros –300.000!– com a asses­sor de l'empresa energètica Aben­goa. Dei­xant a part que algun dia hauríem d'ana­lit­zar a fons la capa­ci­tat dels polítics per endo­llar-se en llocs d'aquesta mena un cop es reti­ren –i en Bor­rell en té almenys dos, que se sàpiga–, el cas ens ve a demos­trar que hi ha una deter­mi­nada classe diri­gent que viu total­ment des­con­nec­tada de la rea­li­tat quo­ti­di­ana. I això que alguns d'ells, com és el cas d'en Bor­rell, havien can­tat, fins i tot, la Inter­na­ci­o­nal. Ver­go­nya!