La gran revertebració espanyola

La crisi econòmica actual no té res a veure amb la des­cons­trucció de l'ano­me­nat estat de les auto­no­mies, només afe­geix argu­ments a una tendència centrípeta que sem­pre ha exis­tit. La posició del par­tit Ali­anza Popu­lar en les corts cons­ti­tu­ents pel que fa a l'orga­nit­zació ter­ri­to­rial de l'Estat no deixa lloc a dub­tes. Deia lla­vors el seu por­ta­veu Fraga Iri­barne que la qüestió és «si es con­cep Espa­nya com una nació que, a través d'un Estat for­mat per la sobi­ra­nia popu­lar, pro­ce­deix a orga­nit­zar el seu ter­ri­tori, o si con­ce­bem Espa­nya com una nació de naci­ons, un Estat plu­ri­na­ci­o­nal». La intenció de refor­mar aquest aspecte de la Cons­ti­tució del 1978 (el títol VIII) ha estat explícita­ment for­mu­lada en alguns moments i dis­si­mu­lada o ajor­nada en altres —resulta irònic ara evo­car la mag­ni­ficència amb què el mateix Fraga Iri­barne va pren­dre pos­sessió de l'auto­no­mia gallega envol­tat de cen­te­nars de gai­tei­ros i sense estal­viar mit­jans, o el seu actiu paper en política inter­na­ci­o­nal, quei­mada amb Fidel Cas­tro inclosa—, però la idea pri­mor­dial que les auto­no­mies són una ano­ma­lia que cal cor­re­gir men­tre que les províncies –amb dipu­ta­ci­ons, governs civils i, oca­si­o­nal­ment, dia­lec­tes que no han de sor­tir de l'àmbit de la llar– són inqüesti­o­na­bles ve de lluny i gau­deix de bona salut. Segons les èpoques s'han fet ser­vir argu­ments dife­rents. O bé calia har­mo­nit­zar-les per assos­se­gar els mili­tars, inqui­ets per la dimensió política que pre­nien més que per la des­pesa que com­por­ta­ven; o bé evi­tar el mer­ca­deig dels par­tits naci­o­na­lis­tes que, com a mino­ria par­la­mentària a Madrid, venen el seu suport al govern de torn a preu de com­petència tras­pas­sada; o bé aca­bar l'ultratge a la dig­ni­tat naci­o­nal que es deriva de la cre­ació d'alguna ofi­cina comer­cial a l'estran­ger amb ban­dera mal sub­or­di­nada. Ara l'argu­ment que pre­val és que les auto­no­mies gas­ten amb inconsciència, admi­nis­tren mala­ment i són focus de cor­rupció –i no cal dir que en aquest sen­tit hi ha casos judi­ci­als i anècdo­tes per donar i per ven­dre–; però en tot cas els meca­nis­mes d'inter­venció i con­trol de l'Estat, ara supo­sa­da­ment au-des­sus de la mêlée, també hau­rien fallat. La immi­nent inter­venció per part de la Unió Euro­pea els donarà l'ocasió que altres, des de fora, des de dalt i sense debat, els facin la feina d'impo­sar un pro­jecte polític que cor­re­girà la Cons­ti­tució i que sem­pre ha estat en el rere­fons del seu pro­grama.