Prou festes

Fa 35 anys, amb el dic­ta­dor fent mal­ves, hau­rien pogut cons­truir l'Espa­nya democràtica amb hones­te­dat, rigor i visió de futur. En tenien prou de mirar-se el seu escut: el regne de Cas­te­lla (les dues), el de Lleó (Galícia i Astúries), el de Navarra (País Basc) i el d'Aragó (Països Cata­lans). Però no. Mort el gos, la ràbia con­ti­nua ben viva i ja por­tem segles de colo­ni­a­lisme dis­fres­sat. Van pre­fe­rir ser con­ti­nu­a­dors del fran­quisme, divi­dir per vèncer; reduir, limi­tar i diluir. I vinga, Cata­lu­nya, Euskadi, Galícia i 14 auto­no­mies més, noves de trinca. “Tran­sició modèlica”, van dir; “estat de les auto­no­mies”, van pre­su­mir. Far­sants i inep­tes, és el que són. La broma ha sor­tit tan cara i tan inútil que ara volen fer marxa enrere. Molt bé. però amb nosal­tres que no comp­tin. Ja hem pagat prou fes­tes.