Reials esforços

S'ha de reconèixer a la Casa Reial un gran esforç de civi­li­tat arran del deno­mi­nat cas Urdan­ga­rin. El gen­dre de Joan Car­les I l'ha esquit­xada amb una pre­sumpta mano­tada al calaix públic i ses majes­tats hi han reac­ci­o­nat obrint fines­tres de La Zar­zu­ela. Esforços reials. Deba­des. Perquè de rei i de senyor, se n'ha venir de mena. I l'ànec sem­pre busca la bassa. Dins aquesta lògica secu­lar i ine­vi­ta­ble, en pocs dies hem sabut que Felip Joan Froilà, de 13 anys d'edat i nét del rei, s'ha ferit en un peu amb una esco­peta del cali­bre 36 men­tre feia pràcti­ques de tir en una finca de Sòria amb son pare, Jaime de Maric­ha­lar. I que el mateix monarca s'ha tren­cat el maluc quan es dis­po­sava a par­ti­ci­par en una cacera d'ele­fants a Botswana. La prudència i l'experiència del dar­rer titu­lar dels Bor­bons han inten­tat parar un cop i rei­vin­di­car la humi­li­tat i la uti­li­tat de la pràctica monàrquica espa­nyola en ple segle XXI. Entre esco­pe­tes, feri­des i ele­fants. Però no hi ha més cera que la que crema ni més govern del poble que la república.