A la vora d'un safari

Aquesta set­mana, molts dels colum­nis­tes de la premsa escrita han dit la seva a propòsit de l'acci­dent, i les seves cir­cumstàncies, en què Sa Majes­tat el rei Joan Car­les es va esquer­dar el cul. N'he lle­git uns quants, gai­rebé tots una mica irònics i fins i tot des­fa­vo­ra­bles a la peripècia monàrquica, però també n'he tro­bat alguns, no gai­res, que li eren pro­pi­cis. D'un d'aquests últims, sig­nat per Alfonso Ussía, no em puc estar de trans­criure'n la frase que des­ta­cava en negreta: “Sobran ele­fan­tes en muc­hos luga­res de África. Y falta mucho dinero en África. La caza es un ingreso fun­da­men­tal.” Com que dubto molt que els diners d'aitals “ingres­sos fona­men­tals” ser­vei­xin per apai­va­gar el secu­lar pro­blema de la fam al con­ti­nent en qüestió, poso en qua­ran­tena el descàrrec de l'excés d'ele­fants amb què el monàrquic Ussía pretén jus­ti­fi­car la tris­ta­ment cèlebre cacera ori­gen de tot ple­gat, el pene­di­ment a peu de llit de clínica inclòs. Expres­sat en el ric i magnífic idi­oma cas­tellà, no pro­cede.

No sóc gens par­ti­dari de les acti­vi­tats cinegètiques dutes a terme com a pas­sa­temps, i menys encara quan els qui la prac­ti­quen es retra­ten ufans al cos­tat de les seves vícti­mes, com si matar-les a trets cons­tituís tota una heroïcitat. Entenc la cacera com a mitjà de sub­sistència, i no l'entenc com a mitjà de diversió. No entenc quin plaer es pot sen­tir dis­pa­rant, amb una arma sofis­ti­cada i pre­cisa, al cap d'un ele­fant, d'un cérvol o d'un zebú. Sí entenc, en canvi, l'acti­tud dels qui dema­nen que Joan Car­les aban­doni la pre­sidència honorària de l'ONG de con­ser­vació de la natu­ra­lesa WWF (World Wild­life Fund, és a dir, Fons Mun­dial per a la Natu­ra­lesa, l'orga­nit­zació con­ser­va­ci­o­nista inde­pen­dent més gran del món). I mirin si ha tin­gut ressò la demanda que el mateix secre­tari de WWF Espa­nya va enviar una carta a la Casa del Rei en què sol·lici­tava una reunió per dei­xar constància de la pre­o­cu­pació i el males­tar de l'orga­nisme, en nom d'un impor­tant sec­tor de l'opinió pública, per la par­ti­ci­pació del rei en un safari orga­nit­zat per matar ele­fants, i dema­nar-li que abdi­qui de la pre­sidència d'honor de WWF. En efecte, no lliga gaire aquest tipus de pre­sidència, i més si és honorífica, en la per­sona d'algú que s'ho passa d'allò més bé aba­tent mamífers en com­pa­nyia d'altres col·legues d'armes de caça. De caça major, evi­dent­ment.