Mitjanies

El que més pre­o­cupa de l'actual crisi econòmica és que estem gover­nats per mit­ja­nies. I em refe­reixo als caps de govern i equips econòmics d'Espa­nya i d'una bona part d'Europa. Ho dic al marge de sim­pa­ties polítiques. En el cas d'Espa­nya, el govern de Rodríguez Zapa­tero tenia per­so­nes poc sol­vents, i el de Mari­ano Rajoy no sem­bla millor. Tant en el PSOE com en el PP es tro­ba­rien polítics i eco­no­mis­tes més seri­o­sos, però els millors s'han que­dat al marge i els que manen no superen la mit­jana.

La culpa és nos­tra, és clar. Vivim en democràcia i som els ciu­ta­dans els qui els esco­llim. O no votem, que és el pit­jor pecat que es pot come­tre en un règim democràtic. En un país seriós com Itàlia han tin­gut un foras­se­nyat com Ber­lus­coni i els de la Lliga Nord, que han estat subs­tituïts final­ment per un tecnòcrata com Monti. Però la tec­nocràcia no és la solució a la política, sinó un recanvi en grau de mal menor a un polític pèssim. Els polítics s'han de vol­tar de bons tècnics, que els dona­ran con­sells rao­na­bles, però la visió gene­ra­lista i a mitjà ter­mini dels pri­mers no pot ser subs­tituïda per bons acadèmics. I amb això no excloc que hi pot haver tecnòcra­tes amb capa­ci­tat política. Espero que ho sigui en Monti.

Avui dia els polítics han de saber eco­no­mia. Ni Rodríguez Zapa­tero ni Rajoy en saben i els eco­no­mis­tes que han tin­gut o tenen al seu cos­tat tenen un nivell mitjà, par­lant cari­ta­ti­va­ment. A Cata­lu­nya –i sem­pre al marge de sim­pa­ties o anti­pa­ties polítiques– tenim un pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat que és eco­no­mista i un con­se­ller d'Eco­no­mia i Com­pe­ti­ti­vi­tat que té un pres­tigi inter­na­ci­o­nal. Es poden dis­cu­tir mol­tes coses del govern de la Gene­ra­li­tat, però he vist alguns enfron­ta­ments par­la­men­ta­ris entre Andreu Mas-Colell i polítics de l'opo­sició que m'han aver­go­nyit. Els argu­ments uti­lit­zats per aquests dar­rers merei­xe­rien un sus­pens en un pri­mer curs de qual­se­vol facul­tat de ciències econòmiques. Em sem­bla bé que dis­cu­tei­xin la política del govern, però no amb raons que no s'aguan­ten dre­tes i que demos­tren ignorància d'ele­ments bàsics de l'eco­no­mia. Aquesta no és una ciència exacta, però té les seves nor­mes.

Els polítics han de tenir capa­ci­tat de lide­ratge, ser hones­tos, crear con­fiança i dis­po­sar de per­so­nes com­pe­tents al vol­tant seu. Els con­se­llers o minis­tres econòmics han de tenir les matei­xes qua­li­tats i uns conei­xe­ments pro­pis supe­ri­ors a la mit­jana. Ja no demano que siguin els millors. Però a l'Estat espa­nyol i en una pila dels euro­peus, els elec­tors hem triat mit­ja­nies. I a Cata­lu­nya, on hi ha talent a tots els par­tits, sem­blem incapaços d'arri­bar a un con­sens, encara que ens hi juguem la pell. Un nou pacte fis­cal de Cata­lu­nya amb l'estat hau­ria de ser accep­tat per tot­hom. Només els sec­ta­ris, els igno­rants i les mit­ja­nies poden estar en con­tra d'una agència tri­butària pròpia, que recapti tots els impos­tos, com fan al País Basc i a Navarra, que par­ti­cipi de les des­pe­ses gene­rals de l'estat i que cedeixi una quota de soli­da­ri­tat a les altres comu­ni­tats autònomes, com no fan ni el País Basc ni Navarra.