Forats

Aquests dies hi ha hagut mulla­der arran del bé de Déu de mili­ons públics que el govern espa­nyol ha deci­dit injec­tar a Bankia per sal­var-la de la intempèrie, en una encer­tada imatge que Vicent Sanc­his va uti­lit­zar dimarts pas­sat.

Aquí, l'escàndol és doble: un causa indig­nació a tot l'Estat espa­nyol. El segon s'entén en clau cata­lana. Anem a pams.

A l'Estat espa­nyol hi ha enre­nou perquè, men­tre es reta­llen els ser­veis i els sala­ris públics per qua­drar els comp­tes i perquè les arques estan bui­des, sem­bla que, en canvi, sí que hi ha diners per sal­var una enti­tat finan­cera. Ens diuen que la salut dels bancs i les excai­xes és fona­men­tal per a la sal­vació de l'eco­no­mia, i que hi hagi crèdit. Aquest crèdit, on és? Tot serà que els diners que ara s'injec­ten no es dedi­quin a com­prar deute de l'Estat, com ha pas­sat en altres oca­si­ons.

Bé, doncs ara toca Cata­lu­nya. Recor­den tots els deu­tes pen­dents que té Espa­nya amb el nos­tre país? Deu­tes que es va com­pro­me­tre a pagar solem­ne­ment o que vénen obli­gats per una llei orgànica? No es liqui­den perquè repre­senta que no hi ha ni cinc. Excepte quan es tracta de sal­var una ins­ti­tució... de la capi­tal de les Espa­nyes, és clar.

I, pel que fa als ajuts, hi ha qui es queixa que l'Estat no va trac­tar les cai­xes cata­la­nes igual que Bankia. Però, home, quina des­memòria! Que no es recor­den de Banca Cata­lana? I que, alguns anys després, quan al Banesto de Mario Conde va aflo­rar un forat enorme, el Banc d'Espa­nya bé que va córrer a aju­dar-lo? Amb els resul­tats ja cone­guts, per cert. Doncs, això mateix.