Stop Kony: acció global?

En la breu història del nou món en xarxa o inter­net-món, el vídeo de més èxit viral (70 mili­ons de visi­tes en dos dies) és Kony 2012 (amb tra­ducció cata­lana gràcies a ado­les­cents.cat). Des del 5 de març, quan fou pen­jat a la xarxa, el vídeo deu haver sobre­pas­sat de molt els cent mili­ons de visi­tes (entre You­tube i Vimeo). Durant aquests dos mesos Joseph Kony ha estat l'home més famós del món. L'objec­tiu del seu direc­tor, Jason Rus­sell, i de l'orga­nit­zació huma­nitària que li dóna suport, Invi­si­ble Chil­dren (IC), sem­blava asso­lit amb escreix.

L'objec­tiu decla­rat del vídeo era fer famós el mal­vat número u d'Àfrica i sen­si­bi­lit­zar l'opinió pública mun­dial i els res­pon­sa­bles polítics dels EUA i de l'Àfrica per cap­tu­rar-lo durant aquest 2012. El vídeo és un al·legat de 30 minuts en forma de docu­men­tal que intenta expli­car per què Joseph Kony, el cab­dill guer­ri­ller ugandès i líder carismàtic de l'Exèrcit de Resistència del Senyor (LRA en anglès), ha de ser loca­lit­zat i cap­tu­rat.

La història de la ini­ci­a­tiva té gai­rebé deu anys. El 2003 els docu­men­ta­lis­tes nord-ame­ri­cans Jason Rus­sell, Bobby Bai­ley i Laren Poole van viat­jar a l'Àfrica per docu­men­tar el con­flicte de Dar­fur. Però can­vi­a­ren de focus d'interès en conèixer el con­flicte del nord d'Uganda i la mas­siva abducció de nens sol­dat per part del cap rebel Joseph Kony i l'LRA, que ope­rava a la regió fron­te­rera entre qua­tre estats (Uganda, RD Congo, Sudan del Sud i República Cen­tre­a­fri­cana). El resul­tat fou el docu­men­tal Invi­si­ble Chil­dren: Rough Cut, estre­nat el 2004 als EUA i dis­tribuït mun­di­al­ment a través d'Invi­si­ble Chil­dren Inc., orga­nit­zació cre­ada el mateix any a San Diego (Califòrnia) per sen­si­bi­lit­zar els EUA i el món con­tra Kony. L'impacte de les històries dels nens sol­dat atra­gue­ren l'atenció mun­dial i en par­ti­cu­lar sus­ci­ta­ren un gran acti­visme als EUA.

El 2005, el Tri­bu­nal Penal Inter­na­ci­o­nal (TPI) de l'Haia emeté una ordre de cap­tura con­tra Kony, acu­sat de crims con­tra la huma­ni­tat per haver reclu­tat nens sol­dat i nenes escla­ves sexu­als. El guer­ri­ller con­ti­nua fins avui amb la seva par­ti­cu­lar guer­ri­lla con­tra el govern d'Uganda. Jus­ta­ment el TPI va dic­tar, a mit­jan març, la pri­mera con­demna de guerra con­tra l'exlíder con­golès Tho­mas Lubanga, per haver reclu­tat nens sol­dat entre el 2002 i el 2003. Com recor­dava aquest diari, l'ONU estima que més de 300.000 menors llui­ten en exèrcits i milícies arreu del món.

Per tant, l'objecte de la cam­pa­nya Stop Kony, mag­ni­fi­cada a través del vídeo Kony 2012, sem­bla poder valo­rar-se en el qua­dre de les grans cau­ses huma­nitàries que reque­rei­xen acci­ons con­tun­dents. Però, no tot és tan sen­zill. Cert, la cam­pa­nya ha meres­cut el suport d'orga­nit­za­ci­ons com Amnesty Inter­na­ti­o­nal o Human Rights Watch, a més de per­so­na­li­tats mun­di­als de la cul­tura, la política o l'esport.

De fet, el mateix pre­si­dent Obama va acor­dar l'octu­bre de 2011 enviar a la zona selvàtica un cen­te­nar de mili­tars per asses­so­rar una bri­gada interes­ta­tal en la cap­tura de Kony. Tot i això, la cam­pa­nya d'IC no ha dei­xat de sus­ci­tar crítiques des de múlti­ples ban­des (com ens per­met de com­pro­var la con­sulta de la mateixa xarxa, amb acu­sa­ci­ons com la de sim­pli­fi­cació extrema del con­flicte fins a l'opor­tu­nisme d'un bon negoci a la xarxa). L'orga­nit­zació IC hagué de pre­pa­rar a l'abril un segon vídeo, Kony 2012: Part II-Beyond Famous, per reba­tre crítiques i apro­fun­dir en les raons de la cap­tura.

en tot cas aquest expe­ri­ment vide­ogràfic, si bé sus­cita inter­ro­gants, també deixa constància d'algu­nes evidències. Com ara l'eficàcia viral de denúncies cíviques con­tra injustícies fla­grants, la nova apli­cació a escala glo­bal de les velles requi­sitòries del “wan­ted” con­tra els cri­mi­nals, la capa­ci­tat de mobi­lit­zació política i mili­tar a través de la xarxa o el propi ús de les xar­xes soci­als per mar­car objec­tius soci­als o polítics.