Opinió

La fugida endavant

El més perjudicat
per la nacionalització serà l'Argentina, que demostra així que és
un soci econòmicament impredictible

El 16 d'abril pas­sat el govern argentí naci­o­na­litza el 51% d'YPF, empresa de gas i petroli pri­va­tit­zada el 1993 i com­prada per Rep­sol el 1999. L'Argen­tina era, el 2003, un expor­ta­dor d'hidro­car­burs. Avui importa el 15% del seu con­sum.

Quan l'eco­no­mia argen­tina es va enfon­sar a final dels anys noranta, el govern va con­ge­lar el preu de l'ener­gia. La moneda va ser for­ta­ment deva­lu­ada per la crisi i la con­seqüència de la con­ge­lació dels preus en pesos és que avui el gas és el 80% més barat a l'Argen­tina que als països del seu entorn, i l'elec­tri­ci­tat, el 70%. Això ha produït tres efec­tes nega­tius i ine­vi­ta­bles. El govern ha de com­prar el dèficit de pro­ducció naci­o­nal a preus de mer­cat i ven­dre'l al preu sub­si­diat que ell mateix ha fixat. Els preus bai­xos han reduït seri­o­sa­ment la inversió en el sec­tor i final­ment han afec­tat el con­sum d'una ener­gia arti­fi­ci­al­ment barata, perquè sub­si­di­ada s'ha dis­pa­rat.

El cost d'impor­tació d'hidro­car­burs per al govern el 2012 superarà els 10.000 mili­ons de dòlars i ha creat un dèficit comer­cial que ha obli­gat a reduir la impor­tació de pro­duc­tes i ser­veis. Hi ha una crei­xent con­tes­tació social per aquesta política que afecta la inversió, l'acti­vi­tat empre­sa­rial i el con­sum.

L'Argen­tina ha per­dut fa anys la necessària cre­di­bi­li­tat per endeu­tar-se en els mer­cats inter­na­ci­o­nals i es veu obli­gada a fer-ho a nivell naci­o­nal. El 2000, per incre­men­tar els ingres­sos esta­tals, va taxar l'expor­tació de soja, de la qual l'Argen­tina és un dels pri­mers pro­duc­tors mun­di­als. Quan el 2008 el govern va inten­tar repe­tir l'ope­ració, la reacció radi­cal dels pro­duc­tors agrícoles el va obli­gar a fer mar­xar enrere. Es va recórrer lla­vors a la pri­va­tit­zació dels fons de pen­si­ons; mesura econòmica­ment dis­cu­ti­ble, soci­al­ment inac­cep­ta­ble i ètica­ment repro­va­ble. Ara es pri­va­titza YPF. No n'hi haurà prou. El govern podrà dis­po­sar del bene­fici de la soci­e­tat, uns 1.300 mili­ons de dòlars/any, endeu­tar-la i fer per­dre valor als acci­o­nis­tes mino­ri­ta­ris, però aquesta nova mesura per palan­que­jar les finan­ces naci­o­nals no resoldrà el pro­blema. Cal­dran noves mesu­res.

Des Del 2006 YPF ha inver­tit 11.000 mili­ons de dòlars i ha repar­tit divi­dends per valor de 3.500 mili­ons de dòlars. No és, doncs, objec­tiu dir, com s'ha afir­mat, que Rep­sol reti­rava divi­dends exces­sius que impe­dien fer una política d'inversió per sos­te­nir l'explo­tació i l'explo­ració de nous jaci­ments.

Una de les raons per les quals el 90% del bene­fici obtin­gut s'han repar­tit en divi­dends en els últims anys és el fet que el 2007 el govern va forçar Rep­sol a ven­dre el 25% de les acci­ons d'YPF a un empre­sari argentí, Enri­que Eske­nazi, pro­per a la pre­sidència. Per a la com­pra es va ins­tru­men­tar un préstec per a Rep­sol i un sin­di­cat de bancs a favor del Sr. Eske­nazi, els interes­sos del qual aquest pagava amb els divi­dends obtin­guts d'YPF. El govern argentí ha triat sis­temàtica­ment, sem­pre que ha tin­gut l'ocasió, l'alter­na­tiva que menys con­ve­nia a la ciu­ta­da­nia...

S'han des­co­bert recent­ment nous camps de gas d'esquist, shale gas, que podrien doblar la pro­ducció actual d'YPF, que repre­senta el 45% de la pro­ducció naci­o­nal d'hidro­car­burs. L'extracció d'aquest gas és cara i reque­reix una tec­no­lo­gia de la qual el país no dis­posa. El cost d'aquesta nova explo­ració supera els 5.000 mili­ons de dòlars en els pri­mers anys. És, doncs, pro­ba­ble que aquests jaci­ments que­din anys sense explo­tar. El dèficit de pro­ducció s'incre­men­tarà en el futur. L'ante­rior secre­tari d'Ener­gia, Daniel Mon­ta­mat, con­si­dera que la balança comer­cial d'hidro­car­burs serà nega­tiva en 2.000 mili­ons de dòlars més a l'any com a con­seqüència de la naci­o­na­lit­zació d'YPF.

És un fet que la naci­o­na­lit­zació dels petro­lis mexi­cans als anys trenta i la cre­ació d'una com­pa­nyia naci­o­nal Pemex, i la naci­o­na­lit­zació de la pro­ducció dels hidro­car­burs veneçolans a través de PDVSA, no han ni aba­ra­tit l'ener­gia ni aug­men­tat la pro­ducció en aquests països, però sí que han ser­vit, com pas­sarà amb YPF, com una font d'ingres­sos directa per als governs.

És aquesta una ini­ci­a­tiva que tindrà fàcil suport popu­lar i polític apel·lant a la pro­pi­e­tat per part de l'Estat de les reser­ves natu­rals i estarà envol­tada d'una dosi de naci­o­na­lisme infla­mat, com ho va estar la naci­o­na­lit­zació dels fer­ro­car­rils el 1947 o la guerra de les Mal­vi­nes el 1982.

Poc temps abans de la naci­o­na­lit­zació d'YPF hi va haver con­tac­tes entre l'empresa xinesa de gas i petroli Sino­pec i Rep­sol. Hau­ria pogut ser una bona ini­ci­a­tiva per a YPF l'entrada de Sino­pec en el seu acci­o­na­riat, però ara això ja és història. No seria del tot impos­si­ble que la Sra. Fernández inviti Sino­pec a inver­tir a YPF. No es pot man­te­nir que les acci­ons tenen un valor baix per expro­piar-les i ven­dre-les després, a un ter­cer, a un valor més ele­vat. No és, doncs, una mala situ­ació per a Rep­sol una vegada produïda la naci­o­na­lit­zació.

Està pen­dent la fixació del preu de les acci­ons expro­pi­a­des per un tri­bu­nal argentí, encara que pro­ba­ble­ment el litigi arri­barà als tri­bu­nals inter­na­ci­o­nals. La sen­ten­cia tri­garà, però és poc pro­ba­ble que Rep­sol cobri el preu real de les acci­ons expro­pi­a­des.

Hi ha empre­ses espa­nyo­les amb inver­si­ons a l'Argen­tina, i per tant és neces­sari con­duir una política que les pro­te­geixi i defensi, però s'ha de reconèixer la sobi­ra­nia de l'Estat argentí per naci­o­na­lit­zar empre­ses més enllà de la seva jus­ti­fi­cació. Té efec­tes sem­pre nega­tius fer mani­fes­ta­ci­ons o amenaçar vela­da­ment amb mesu­res que no es poden dur a la pràctica. Espa­nya és mem­bre de l'Orga­nit­zació Mun­dial del Comerç, que pro­hi­beix expres­sa­ment la dis­cri­mi­nació d'aquest per raons no estric­ta­ment de negoci. Ara l'únic impor­tant és acon­se­guir un preu just per YPF. La dis­creció és la mesura més efi­ci­ent per acon­se­guir-ho.

El més per­ju­di­cat per la naci­o­na­lit­zació serà l'Argen­tina, que demos­tra així que és un soci econòmica­ment impre­dic­ti­ble. Es reduirà la inversió estran­gera al país, ele­ment bàsic per al crei­xe­ment de la seva eco­no­mia. Per a Rep­sol és un cop dur, però no més que per a Shell a Rússia i Bolívia en els últims cinc anys. Aques­tes actu­a­ci­ons sobi­ra­nis­tes són un risc inhe­rent al negoci del petroli. No cal bus­car-hi raons lli­ga­des al pres­tigi d'Espa­nya, ni auto­cas­ti­gar-se sobre les desgràcies naci­o­nals; és ben sen­zill, i el que ens passa també passa a d'altres, només cal saber-ho.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.