Conxorxa

Des de fa algu­nes set­ma­nes hi ha qui està donant una expli­cació sobre les grans difi­cul­tats per les quals passa l'eco­no­mia de l'Estat espa­nyol. La causa no és, com es diu des de Brus­sel·les, que el pla d'ajus­ta­ment del govern espa­nyol sigui erràtic, poc creïble i fluix, sinó que hi ha una con­xorxa con­tra Espa­nya. Des­co­nec les moti­va­ci­ons dels con­ju­rats i no les puc expli­car a vostès. Però a canvi sí que els puc dir que aquesta és una excusa vella.

M'admira, per tant, com sem­pre que Espa­nya ha tin­gut alguna gran difi­cul­tat hi ha qui opta més per bus­car la (ine­xis­tent) expli­cació a l'exte­rior, que no per mirar cap a l'inte­rior, a veure què és el que falla.

N'hi ha prou amb mirar el pro­grama dels lli­bres d'història de text del bat­xi­lle­rat que s'impar­tia aca­bada la Guerra Civil per ado­nar-se que la cançoneta és molt antiga. La situ­ació ruïnosa de l'Estat en aquell moment no era perquè durant segles, i amb l'excepció de Cata­lu­nya, no s'hagués fet res per moder­nit­zar l'eco­no­mia, sinó per culpa d'una con­xorxa de jueus i maçons, als quals el govern de la República va fer entrega del país. Això ho expli­ca­ven tal qual i es que­da­ven tan amples, els ani­mals.

El pit­jor de tot no és que algú s'ho cregués lla­vors, sinó que ara, al segle XXI, encara hi ha qui pensa seri­o­sa­ment que a les can­ce­lle­ries euro­pees, als des­pat­xos dels fons d'inversió i a les lògies s'ha deci­dit la ruïna d'Espa­nya.

Per cert: aquests són els matei­xos que tant par­len de Cata­lu­nya sense conèixer-la. No em diran que els estra­nya. O sigui, que al cap­da­vall, pot­ser sí que hi una con­xorxa. D'enzes.