Opinió

Fi de la sobirania financera

La UE està abocada progressivament a una integració financera i a un únic regulador per a tots els estats membres. No és una mala solució per a ningú i és una gran solució per a Espanya

El govern cen­tral es veu abo­cat al sal­va­ment de Bankia. L'alter­na­tiva és la fallida de l'enti­tat, el que té és menys que el que deu i per tant el que val el negoci és nega­tiu. Això hau­ria por­tat que els deu mili­ons de cli­ents del banc hagues­sin per­dut gran part dels seus diners, un pro­blema per a ells i una catàstrofe per al país.

Bankia neces­sita 23.000 M € que apor­tarà el govern sense més con­tra­par­tida que el valor del banc i que no podrà recu­pe­rar fins que el pri­va­titzi, si en el futur val més del que val ara. La vice­pre­si­denta va afir­mar que seria aquesta apor­tació un préstec, és a dir, uns diners pels quals el banc hau­ria de pagar un interès i retor­nar-los en un ter­mini deter­mi­nat. La raó d'aquesta mani­fes­tació era demos­trar a la ciu­ta­da­nia que els diners públics no ana­ven per sal­var bancs...

La imatge d'aquesta ope­ració és nega­tiva però el mal que s'evita és més gran que el seu cost. Tots els estats, des dels EUA al Regne Unit, França i Ale­ma­nya, ho han fet a par­tir del 2007, eren altres temps quan els res­cats es podien fer amb diners dels governs. Ara per a Espa­nya això no és pos­si­ble, neces­si­tem la UE, la crisi és més pro­funda i per tant tot és més visi­ble. No vol dir això que no hi hagi res­pon­sa­bi­li­tats, n'hi ha, i mol­tes.

El Govern va inten­tar una ope­ració cre­a­tiva finan­ce­ra­ment: trans­fe­reix al banc deute sobirà com el que sub­hasta al mer­cat i pel qual paga un interes alt. Aquest deute es can­vi­ava per Bankia al Banc Cen­tral Euro­peu, BCE, per diners a l'interès ofi­cial, al vol­tant de l'1%. L'ope­ració va ser avor­tada pel BCE per una indi­cació con­tun­dent d'Ale­ma­nya i perquè els seus esta­tuts, lle­gits amb rigor, no per­me­ten com­prar deute sobirà dels estats, ni en el mer­cat secun­dari, encara que fa uns mesos ho varen fer per reduir la prima de risc d'Espa­nya i Itàlia. Una vegada acor­dada l'ope­ració, el govern haurà de dema­nar un préstec amb un interès no menor del 6%.

El Pre­si­dent Hollande va dir fa poques set­ma­nes que la banca espa­nyola hau­ria de ser res­ca­tada a través del BCE. Volia dir que aquesta enti­tat havia d'injec­tar diners direc­ta­ment als bancs amb un interès baix. Acaba de mani­fes­tar-se en el mateix sen­tit el secre­tari del Tre­sor dels EUA, Timothy Geith­ner. El pre­si­dent Rajoy va con­tes­tar que el Sr. Hollande no sabia quina era la situ­ació real de la banca espa­nyola. Sem­bla­ria que la res­posta espa­nyola refu­sava el sug­ge­ri­ment fran­ces, però fa pocs dies el govern espa­nyol s'ha con­tra­dit i ho ha inten­tat fer a través del meca­nisme des­crit.

S'ha ini­ciat ara la com­pro­vació de les finan­ces de tots els bancs espa­nyols per dos audi­tors, un ame­ricà i l'altre ale­many. Aquesta és una res­pon­sa­bi­li­tat que cor­res­pon al Banc d'Espa­nya, dei­xar-ho fer per dues enti­tats pri­va­des i no espa­nyo­les suposa una pèrdua de sobi­ra­nia. Hi ha ana­lis­tes que pen­sen que es detec­tarà un dese­qui­li­bri en els balanços del bancs que reque­ria una injecció d'uns 50.000 M €. Pot Espa­nya en les pre­sents cir­cumstàncies apor­tar aquests diners?

Els diners hau­rien de venir d'Europa. Hi ha dos camins, a través d'un préstec directe al govern, en una inter­venció com la de Grècia, o a través d'un préstec directe als bancs. Qui rep el préstec ha de res­pon­dre enfront de qui el con­ce­deix, en el pri­mer cas el govern, que hau­ria d'accep­tar les con­di­ci­ons de reducció de dèficit, refor­mes estruc­tu­rals, etcètera, que la UE imposi. En el segon cas són els bancs espa­nyols els que hau­ran de res­pon­dre davant del BCE. S'asse­gu­ra­ran un tipus d'interès baix, però hau­ran d'accep­tar les con­di­ci­ons que aquest imposi quant a pro­vi­si­ons, estruc­tura de balanç, ris­cos, etcètera. És dubtós que aquests diners que arri­bin als bancs aca­bin al mer­cat per finançar empre­ses i par­ti­cu­lars, perquè la con­dició del BCE serà la con­so­li­dació i enfor­ti­ment dels bancs als quals ajuda per evi­tar la seva fallida o manca de liqui­di­tat. D'aques­tes dues alter­na­ti­ves la segona porta a una inte­gració pro­gres­siva del sis­tema ban­cari euro­peu en què el BCE esde­vin­gui el Banc Cen­tral en sen­tit ple i deixi de tenir un man­dat limi­tat al con­trol de la inflació, com fins ara.

Aquells estats els bancs dels quals no neces­si­tin fons a curt ter­mini podran con­ti­nuar en el sis­tema actual pel qual és el seu banc cen­tral naci­o­nal qui els con­trola i regula. En el cas hipotètic d'una sor­tida de Grècia de l'euro, alguns bancs ale­manys espe­ci­al­ment endeu­tats neces­si­ta­ran fons per subs­ti­tuir els que per­din perquè mai no cobra­ran tot els que els deuen els deu­tors grecs i això farà que es tro­bin en cir­cumstàncies simi­lars a Bankia, els serà més barat endeu­tar-se a través del BCE.

Tot fa pen­sar que la UE està abo­cada pro­gres­si­va­ment a una inte­gració finan­cera i a un únic regu­la­dor per a tots els estats mem­bres. No és una mala solució per a ningú i és una gran solució per a Espa­nya. El govern ha de reconèixer que la pro­posta del pre­si­dent Hollande era la que con­ve­nia. Per dur a terme aquesta inte­gració és neces­sari que es modi­fi­qui el man­dat del BCE i que el MEDE, Meca­nisme Euro­peu d'Esta­bi­li­tat, que subs­ti­tuirà l'EFSF, Fons Euro­peu d'Esta­bi­li­tat Finan­cera, s'arti­culi amb el poder d'inter­venció i dotació econòmica sufi­ci­ent. Sem­bla que s'incre­men­ta­ran els seus fons en 500.000 M € el pro­per juliol.

És sem­pre la baula més fluixa per on es trenca la cadena i per això Espa­nya perdrà en els pro­pers sis mesos, tret de can­vis ines­pe­rats, una part de la seva sobi­ra­nia en favor de la UE, però la pre­gunta que cal fer-se és: és això nega­tiu per a Espa­nya i per a la ciu­ta­da­nia? Tret de les con­seqüències polítiques que per a un govern naci­o­nal suposa que en el seu man­dat això suc­ce­eixi, no té efec­tes pràctics nega­tius per als ciu­ta­dans i per a Cata­lu­nya pot ser una opor­tu­ni­tat.

La política econòmica euro­pea con­ti­nua essent equi­vo­cada i agreu­jarà l'entorn fins que els can­vis polítics no ens por­tin a fer una política expan­siva i de crei­xe­ment. Ara això és encara invi­a­ble.

El Govern Cen­tral ha de ser més precís en el que fa i més dis­cret en el que diu, i sobre­tot cal anti­ci­par-se i saber a on s'enca­mi­nen els can­vis; altra­ment tenim el risc d'arri­bar tard, gas­tar més del que cal i patir més del que toca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.