Els pilars de la nostra terra

Una vegada més la rea­li­tat ha gene­rat una para­doxa. Aquesta soci­e­tat que fins ara s'havia entos­su­dit a arra­co­nar i fer tor­nar invi­si­bles la gent gran, ara els reclama i s'hi enco­mana com a pilar de con­tenció impres­cin­di­ble per pal·liar l'impacte de la crisi en l'entorn fami­liar. Ho cons­tata l'estudi de l'Obser­va­tori de Vul­ne­ra­bi­li­tat de la Creu Roja. Un de cada tres avis ha hagut d'aju­dar o ajuda econòmica­ment un fami­liar, sovint un fill. “I què no faries per un fill?” “De què no t'esta­ries per una filla?”, sents que es pre­gun­ten sovint en veu alta aquests herois quo­ti­di­ans. La rea­li­tat més crua i des­pi­e­tada ha tor­nat a situar els avis allà d'on mai se'ls hau­ria d'haver mogut. Sí, sí, d'aquell lloc cen­tral, de l'eix ver­te­bra­dor de la família. Els valors del sacri­fici, la paciència, la per­se­ve­rança, la mesura, la res­pon­sa­bi­li­tat, la con­fiança… Tots aquells actius que els avis mira­ven –i miren– que enten­guem perquè siguem unes per­so­nes de pro­fit. No és cert que tot­hom coin­ci­deix a asse­nya­lar aquesta crisi com una crisi de valors? Alguna cosa hi deu tenir a veure que els guar­di­ans d'aquests valors se'ls hagi menys­tin­gut i ara hi hàgim de recórrer perquè ens facin de sal­va­vi­des. L'altre dia sen­tia els tes­ti­mo­nis de tres dones: l'Antònia, la Maria i la Teresa, tres àvies que quan enca­ra­ven una etapa de la seva vida d'apa­rent tran­quil·litat, la mateixa vida les ha situ­a­des un cop més al cap­da­vant a llui­tar. Com si no ho hagues­sin fet prou durant tants anys! Però ho tor­nen a fer perquè pels fills i pels néts, el que con­vin­gui. Del que es quei­xen és que davant d'una situ­ació en la qual no es pen­sa­ven tro­bar, el govern els pren­gui o reta­lli el que s'han gua­nyat amb anys d'esforç. Com deuen ser les coses que fins i tot el para­digma de la cor­rupció, el cer­vell del cas Gur­tel, Fran­cisco Cor­rea, ha hagut de recórrer a la seva mare de noranta-tres anys, vídua i pen­si­o­nista, perquè li pagués la fiança de dos-cents mil euros per poder sor­tir de la presó… Tant de bo que aquesta crisi no només ens ser­veixi per redreçar-nos i anar pel bon camí, sinó que això també passi per ator­gar als nos­tres avis el veri­ta­ble paper que no hau­rien hagut de per­dre mai, els de ser els autèntics pilars de la nos­tra terra.