Intensiu

De manera que ara, al setem­bre, quan comenci el curs esco­lar, sis de cada deu ins­ti­tuts públics de Cata­lu­nya faran jor­nada inten­siva. Això vol dir començar les clas­ses abans, però també fina­lit­zar-les a l'hora de dinar (hora espa­nyola: cap a les tres i allar­gant-se fins a les cinc) i cap a casa hi falta gent.

Tots els can­vis en edu­cació s'han de fer amb gran prudència. Aquest de la jor­nada inten­siva té punts a favor i en con­tra. L'admi­nis­tració s'estal­viarà un munt de diners, ara que fem reta­lla­des per totes ban­des, però és pos­si­ble que a mol­tes famílies no els faci gràcia això de tenir els fills des­con­tro­lats per casa tota la tarda. És clar que es pot argu­men­tar que amb les tar­des lliu­res els nos­tres joves tin­dran més temps per estu­diar i pre­pa­rar-se les matèries, però dir això és demos­trar que es coneix poc aquesta fase tem­pes­tu­osa i esti­mu­lant de la vida que és l'ado­lescència.

Al cap­da­vall, entre els que són favo­ra­bles a aquesta jor­nada inten­siva abun­den els que posen altres països d'Europa com a exem­ple. Jo sóc fer­ma­ment par­ti­dari de copiar el sis­tema edu­ca­tiu d'altres països. Ara, fem-ho del tot. I no ens que­dem només en l'edu­cació, home. Vull estu­di­ants que arri­ben a l'ins­ti­tut després d'haver fet un esmor­zar fort, no un got de llet i para de comp­tar; amb una pausa a les dotze o a la una per men­jar-se un entrepà i una peça de fruita; amb un àpat lleu­ger en arri­bar a casa. I amb unes famílies que ple­guen a les cinc de la tarda i després pas­sen l'estona amb els seus fills. I a dor­mir cap a les deu, com a molt tard.

Si copiem, fem-ho bé.