Intenció

No dubto ni per un moment que el senyor José Igna­cio Wert, el minis­tre d'Edu­cació, té bones inten­ci­ons. Està pre­o­cu­pat perquè els resul­tats acadèmics són dolents. En la seva opinió hi ha països on, amb el mateix esforç, s'acon­se­guei­xen resul­tats millors. Per aquest motiu vol ence­tar una reforma que, conei­xent els rit­mes tro­pi­cals de l'Estat, és pos­si­ble que no es pugui dur a la pràctica.

Una de les seves idees és bona: es tracta de donar més importància als llen­guat­ges, és a dir, als idi­o­mes i a les matemàtiques. Crec que en una altra ocasió els vaig par­lar de la selec­ti­vi­tat uni­ver­sitària als Estats Units, una prova que es fona­menta, pre­ci­sa­ment, en la llen­gua i les matemàtiques. Perquè qui no domina els llen­guat­ges és molt difícil que pugui apro­fi­tar tots els altres ense­nya­ments.

La meva crítica al minis­tre no té tant a veure amb aquesta i altres idees, que jo trobo posi­ti­ves –sem­pre que no siguin un pre­text per recen­tra­lit­zar, que aquest risc sem­pre exis­teix–, sinó a la manera que es volen fer les coses.

El gran error d'aquest minis­tre, com el d'altres, és que pla­ni­fica les refor­mes des d'un des­patx. Pot­ser envol­tat de bons asses­sors, però des d'un des­patx. I les refor­mes, perquè fun­ci­o­nin, s'han de fer comp­tant sem­pre amb aquells pro­fes­si­o­nals que les han d'apli­car. Perquè ells són capaços de veure els pro­ble­mes abans que no apa­re­guin. I de posar-hi solució.

Això no es fa mai o gai­rebé mai i per això les refor­mes no fun­ci­o­nen. N'hi ha més, de cau­ses, cert; però una de molt impor­tant és aquesta.