Opinió

Federals i dret a decidir

Només la recuperació del dret a decidir pot donar credibilitat i convicció a un federalisme català

El fede­ra­lisme plu­ri­na­ci­o­nal, ara com ara, sem­bla del tot invi­a­ble a Espa­nya, perquè només Cata­lu­nya el vol i ha assa­jat d'avançar-hi a través del nou Esta­tut, en alguns dels arti­cles anul·lats per un Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal “de dudosa cons­ti­tu­ci­o­na­li­dad”, com diria poc després la seva pròpia pre­si­denta. Tam­poc és que resulti més clar el camí que hau­ria de fer Cata­lu­nya per obte­nir la seva inde­pendència, ni tam­poc les con­seqüències pre­ci­ses que se'n deri­va­rien, per més entu­si­asme que s'hi posi i per més que voleïn les este­la­des.

Som molts, d'altra banda, els qui, en el nos­tre fur intern, més enllà de la gat­zara naci­o­na­lista, no veiem clara la con­veniència naci­o­nal de posar els cata­lans –alguns nas­cuts a Cata­lu­nya, però altres nas­cuts o amb arrels a altres pobles d'Espa­nya– en el vio­lent dilema de triar entre la seva con­dició de cata­lans i la seva con­dició d'espa­nyols. Més aviat hi veiem un risc per a Cata­lu­nya, vull dir una opor­tu­ni­tat per als seus ene­mics ances­trals, aquells que fri­sen per rea­ni­mar la flama ler­rou­xista. Si s'hi posen –i és obvi que no dei­xa­ran esca­par una opor­tu­ni­tat com aquesta, i menys encara en el con­text pro­pici de la des­feta social que patim–, pot pro­duir-se una pola­rit­zació de la soci­e­tat cata­lana que se'ns endu­gui mol­tes dècades enrere. Alguns, volen­te­ro­sos o arrau­xats, asse­gu­ren que aquest temor és cosa de vells i que ja no té raó de ser. Vol­dria que tin­gues­sin tota la raó, però no n'estic gens segur. I menys encara quan, entre ells, hi ende­vino honesta con­vicció, però també mera tàctica cir­cums­tan­cial de par­tit i fins i tot camu­flatge opor­tu­nista d'interes­sos que ope­ren en sen­tit con­trari.

Què hem de fer, en aquest con­text, els fede­ra­lis­tes cata­lans? Aquells que ente­nem que ha pas­sat l'hora dels estats nació i que allò que cal és superar aquesta cate­go­ria per avançar deci­di­da­ment cap a la unió política d'Europa? Aquells que pen­sem, en con­seqüència, que la solució de Cata­lu­nya passa per l'acce­le­ració d'aquest procés i per l'obtenció d'un esta­tut euro­peu, al cos­tat d'Escòcia, del País Basc...?

No podem res­tar melan­gi­o­sos, no podem aban­do­nar el poble de Cata­lu­nya i la seva cohesió naci­o­nal, tan labo­ri­o­sa­ment gua­nyada, al galop de cap pen­sa­ment únic. Cal dreçar un dis­curs que obli­gui a con­tras­tar les coses, a par­lar seri­o­sa­ment i de manera res­pon­sa­ble. Aquest dis­curs ha de reflec­tir, ben segur, l'espe­rit del nos­tre fede­ra­lisme plu­ri­na­ci­o­nal, però en el con­text real: el de la manca de cor­res­pondència espa­nyola. Com venia a dir l'altre dia Laia Bonet, ha de ser un dis­curs fede­ra­lista i plu­ri­na­ci­o­nal que no esti­gui suspès en el buit, sinó que tin­gui xarxa. La xarxa democràtica que resta als pobles quan els pac­tes asso­lits són vul­ne­rats i quan la seva volun­tat naci­o­nal és menys­tin­guda: el lliure dret a deci­dir. Inclús per als que diuen que només les per­so­nes són sub­jec­tes de dret, és evi­dent que les per­so­nes amb uns trets, una volun­tat i un ter­ri­tori comuns tenen uns drets coin­ci­dents que esde­ve­nen drets col·lec­tius, par­ti­cu­lar­ment quan sumen la majo­ria; com suc­ce­eix, sense neces­si­tat de sumar cap majo­ria, amb els drets col·lec­tius de les dones o amb els drets col·lec­tius dels negres.

Més enllà de la con­veniència naci­o­nal d'exer­cir-lo o no en un deter­mi­nat moment, només la recu­pe­ració del dret a deci­dir pot donar prou cre­di­bi­li­tat i con­vicció a un fede­ra­lisme català que no obté eco enllà de l'Ebre. És el dret a deci­dir rei­vin­di­cat per l'Assem­blea de Cata­lu­nya i pel mateix PSC abans del pacte cons­ti­tu­ci­o­nal ara vul­ne­rat. I si la gra­ve­tat dels fets, mal­grat totes les pre­ven­ci­ons i incer­te­ses, ens acabés por­tant a exer­cir-lo, Espa­nya es veu­ria final­ment obli­gada a moure fitxa de manera prou con­vin­cent, a posar-se a l'altura de l'oferta fede­ral i plu­ri­na­ci­o­nal que li ha anat fent Cata­lu­nya o, per con­tra, a assu­mir la com­pren­si­ble victòria de l'opció inde­pen­den­tista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.