L'últim home del partit

Patrice Car­valho és un comu­nista francès de tota la vida. L'any 1997, ele­git dipu­tat a l'Assem­blea naci­o­nal, s'hi va pre­sen­tar ves­tit amb la roba de tre­ball de color blau pròpia del seu ofici de mecànic. “No em sap greu, jo era l'únic obrer que hi entrava.” Durant el seu man­dat, cinc anys, es va fer remar­car també per algu­nes pre­ses de posició que dife­rien del pen­sa­ment únic de l'esquerra, com quan va votar en con­tra de la jor­nada labo­ral de 35 hores: “Aquesta llei és la prova que la majo­ria dels dipu­tats d'esquerra estan des­con­nec­tats de la rea­li­tat.” Quinze anys després, el 17 de juny pas­sat va tor­nar a ser ele­git dipu­tat pel depar­ta­ment de l'Oise –on molts cata­lans han estat breu­ment, ja que és on hi ha l'aero­port Paris-Beau­vais– i con­ti­nua essent un dels pocs elec­trons lliu­res de l'Assem­blea. La seva ads­cripció al Front de Gauche, una coa­lició for­mada per vuit par­tits entre els quals figura el que queda del PCF, antany poderós i influ­ent, no li impe­deix dis­cre­par en veu alta dels llocs comuns a què ha que­dat reduït el pen­sa­ment d'esquer­res. Un dels seus col·legues, citat en una crònica recent de Le Monde, opina que Car­valho “no és el signe de moder­ni­tat ni la imatge del Front de Gauche que hom pretén donar”. Dit d'una altra manera, el van accep­tar perquè els podia pro­por­ci­o­nar un escó, no pas per res més; de debat, no n'hi ha ni se n'espera. I això que esta­ria bé saber quanta gent àdhuc d'esquer­res coin­ci­deix amb aquest pecu­liar dipu­tat a creure que “el matri­moni és entre un home i una dona” i a rebut­jar l'ano­me­nat matri­moni homo­se­xual, promès pel pre­si­dent Hollande, donat que ja exis­teix a França el con­tracte entre dues per­so­nes, inde­pen­dent­ment del sexe, amb vista a orga­nit­zar la seva vida en comú. I també quanta gent s'ali­ne­a­ria amb ell per com­ba­tre el dret de vot dels estran­gers perquè legítima­ment es pre­gun­ten, si els estran­gers poden votar com els qui tenen la naci­o­na­li­tat, què sig­ni­fica ser naci­o­nal d'un lloc i on va a parar l'estat de dret, on comen­cen i on aca­ben els països? Car­valho està en con­tra del lobby de les “asso­ci­a­ci­ons musul­ma­nes” i creu que “la inte­gració no es fa amb el vot sinó par­lant la llen­gua i par­ti­ci­pant en la vida col·lec­tiva”. Que no és ser d'esquer­res això?

L'esquerra real­ment exis­tent ens vol fer creure que no, i lla­vors hi ha fran­ce­sos que no saben tro­bar altra manera de dir que encara són d'esquer­res que votar opci­ons tipus Front Nati­o­nal.