Escriure catalanista

Tinc un gran res­pecte per la feina que fa Albert Sánchez-Piñol i seria ben foras­se­nyat no valo­rar en el grau que es merei­xen les seves pro­pos­tes literàries, tri­om­fa­do­res aquí i arreu, amb la cons­trucció d'un món propi que ha entu­si­as­mat milers de lec­tors i que ha tras­pas­sat fron­te­res. Ara, tot­hom espera amb un gran delit la seva nova novel·la, Vic­tus, un relat sobre els fets històrics de 1714.

Segur que no haurà variat el tremp de la seva ima­gi­nació, però sí que hi ha hagut un canvi fona­men­tal. La llen­gua. Sánchez-Piñol ha escrit Vic­tus en cas­tellà, que, ho dic d'entrada, és una opció per­so­nal abso­lu­ta­ment vàlida, res­pec­ta­ble i, con­tra la qual, no se m'acut cap crítica. Ni una. No par­ti­cipo de cam­pa­nyes que par­lin de traïdories i bes­ti­e­ses per l'estil. Que cadascú faci el que vul­gui. Ara bé, com que Sánchez-Piñol sap que aquesta decisió por­tarà cua, s'ha afa­nyat a comen­tar-la i a jus­ti­fi­car-la i, com qui no vol la cosa, ha apor­tat idees a un debat que em sem­bla, des del punt de vista lite­rari, la mar d'interes­sant. Sánchez-Piñol ha dit que va escriure en cas­tellà perquè “en català no em sor­tia, era molt frus­trant”. El dia que va pen­sar a veure què pas­sava si can­vi­ava d'eina, va obser­var, sorprès, que la cosa llis­cava i “ja no vaig parar”. És a dir, “els ele­ments irra­ci­o­nals del món cre­a­tiu” es van apo­de­rar de la tasca que duia a terme Sánchez-Piñol i el van abo­car a escriure en cas­tellà. L'escrip­tor de grans èxits té raó. Hi ha un com­po­nent irra­ci­o­nal, en la cre­ació, que no res­pon a cap paràmetre dibui­xat amb ante­ri­o­ri­tat. L'artista, per dir-ho així, no és exac­ta­ment “un mèdium” (com diu ell), un intèrpret d'alguna rea­li­tat extra­sen­so­rial, d'una veu que se li apa­reix (això ho refe­ria Peter Handke quan par­lava del tra­duc­tor), però sí que tre­ba­lla amb un mate­rial ines­ta­ble i sus­cep­ti­ble de pro­vo­car cata­clis­mes com el que des­criu Sánchez-Piñol. El que no entenc, en aquesta història, és que un escrip­tor doni tan poc relleu a la tex­tura d'aquest mate­rial. “En les tra­duc­ci­ons, no té gens d'importància la llen­gua d'ori­gen”. De debò? I què vol dir que una novel·la està “feta des del punt de vista cata­la­nista”? Com s'escriu des d'un punt de vista cata­la­nista?