Els dos trens

No sé per què accep­tem que es parli tant del pos­si­ble xoc de trens, si totes les enques­tes diuen que la majo­ria dels cata­lans volem cir­cu­lar per una altra via. Dos trens no xoquen si no es tro­ben. I, com que sem­bla que, de moment, els pro­pi­e­ta­ris de l'únic tren que hi ha no volen ni sen­tir a dir que els cata­lans bai­xa­rem del vagó on ens tenen, és matemàtica­ment impos­si­ble que un sol tren xoqui con­tra ell mateix. Una altra cosa és que des­car­rili. Això ho veig força més sen­zill. Tan sen­zill que jo diria que ja ha pas­sat. Però no sento a par­lar de des­car­ri­la­ment a Sánchez-Camacho, a tanta gent del PP o a tots aquells cata­lans que estan segurs que a Madrid fan i faran tot el que podran per tal que con­ti­nuem asse­guts al vagó que han tin­gut el detall de tras­pas­sar-nos sense haver aca­bat mai de cedir-lo. En fi, que si tin­gues­sin raó amb el seu pos­si­ble xoc de trens, Espa­nya con­ti­nu­a­ria ocu­pant les por­ta­des de tots els dia­ris. Compto que no deu pas ser el que volen. A mi em sem­bla, però, que, posats a bus­car una metàfora, aquells que aspi­rem a poder pujar en un tren propi hauríem de començar a fer ser­vir la metàfora de l'adéu des d'una estació on hi ha dos entron­ca­ments que s'allu­nyen. És força més posi­tiva, força més enri­qui­dora i, sobre­tot, força més democràtica. Perquè ja em diran com podríem arri­bar a triar mai res si només hi hagués un tren? És el que ens està pas­sant. I el resul­tat? N'hi ha que volen dur-lo cap a l'inte­rior, men­tre que altres el volen por­tar cap al cor­re­dor medi­ter­rani. Tot­hom sap que és molt més fàcil poder anar a dos llocs amb dos trens i no pas amb un. De fet, de tan sen­zill com és, al timo­ner que ens guia­ria en el tra­jecte cap al cor­re­dor que volem no li dema­naríem que fes res més que la feina que fa qual­se­vol guar­da­a­gu­lles. Ale hop! Canvi de via, nanos! Però, de moment, sem­bla que n'hi ha pocs que confiïn que el timo­ner s'hi animi perquè molt pocs pen­sen també que a Espa­nya les coses siguin així de sen­zi­lles. Deu ser que la seva història és com­pli­cada. Igual com el fun­ci­o­na­ment dels seus trens.