La cultura en guerra
Després de la guerra decretada pel govern d'Espanya contra la cultura, ara el món de la cultura s'organitza per respondre al cúmul d'atacs rebuts. L'últim, el del ministre d'Hisenda amb el cop de gràcia de l'IVA cultural. El sector cultural, a excepció de llibres, diaris i revistes, passarà d'un IVA reduït del 8% al normal del 21%. Quan a tot Europa la cultura és considerada un territori a protegir amb mesures d'excepció, al regne d'Espanya el PP culmina el camí de desprotecció pública de la cultura pròpia.
De cop i volta, tot un sector productiu, basat en valors com ara la creació, la bellesa, la fabulació, l'educació del gust o les emocions, haurà d'augmentar la tributació en un 13%. Per les entrades a espectacles (cinema, teatre, circ, concerts, biblioteques, museus i exposicions), els serveis prestats per artistes i intèrprets, els serveis de ràdio i televisió digital o l'adquisició d'obres d'art, s'haurà de pagar el mateix 21% que pel tabac o l'alcohol o els cotxes. Hi ha algun país a Europa que faci amb la cultura una barbàrie similar? Els nostres veïns del nord hi apliquen un IVA reduït: del 6 a Holanda, del 7 a Alemanya i a França, del 10 a Itàlia.
Què ha dit respecte a això el “nostre” ministre de Cultura, José Ignacio Wert, el ministre tan preocupat per promoure la marca España en el món? Res, o millor, ha dit que l'augment s'hauria de fer repercutir en els consumidors. I tots contents. El seu ministeri deixava dit en l'Anuario de estadísticas culturales 2011 que el sector cultural donava ocupació el 2010 a més de mig milió de persones (un 2,8% de l'ocupació total). Òbviament, tot el sector cultural espanyol s'ha començat a mobilitzar contra una decisió insòlita que pot acabar d'enfonsar les escasses expectatives de futur després de les retallades i de la reducció galopant del consum cultural.
Perquè l'economia de la cultura se sosté sobre tres fonts de finançament: els ajuts públics (ara enormement retallats), el mecenatge i ajuts privats (la nova llei de mecenatge està per veure i els ajuts de les caixes, sota mínims) i el mercat (ara amb un IVA dissuasiu). Així, el sector de l'exhibició ja pot anar tancant sales. Els productors de cinema i de l'audiovisual no saben on acudir per aixecar projectes. Les televisions públiques redueixen producció externa. La cadena es tanca amb actors i intèrprets, artistes i creadors, abocats a un atur sense alternatives. I si el cercle virtuós de la creació i de la producció cultural es tanca, on anirem a parar els usuaris d'uns béns que seran cada dia més cars, més exòtics i amb etiqueta d'importació? A Youtube, a Facebook, als blocs de quatre il·luminats? Com es garantirà l'accés universal als béns superiors de la cultura?
A Catalunya, tot el sector s'ha alçat en armes, amb el conseller de Cultura a davant. Amb tota la raó, perquè a Catalunya el problema no sols afecta 305.000 persones, sinó que el sector català es veu doblement afectat. Està suportant les retallades oficials, les restriccions d'inversió de les televisions públiques, la deserció de les caixes i, a més, com recordava Mascarell en aquest diari, cap dels recursos de l'IVA tornen a Catalunya. La cultura catalana es veurà abocada a una major pèrdua de competitivitat pel factor llengua.
Per això, les mobilitzacions i campanyes des de Catalunya estan prenent força. Una línia d'interès singular és la del Cercle de Cultura, un think tank constituït a l'ombra del Cercle d'Economia. En el seu manifest Contra el col·lapse de la cultura, expressa la profunda indignació per un IVA que considera una “greu discriminació”. I reclama al Parlament de Catalunya una resolució reprovatòria, a la Generalitat que exigeixi una rectificació, als partits amb representació a les Corts la denúncia, i a la societat i institucions que recorrin, si el govern del PP no rectifica, a l'empara de les institucions europees.
