la columna
Atents a la vall d'Àssua
La vall d'Àssua, al Pallars Sobirà, atreu l'atenció aquest estiu no tan sols per ser l'escenari de la sèrie Gran Nord a TV3. També és d'actualitat per haver transcendit que el govern de la Generalitat de Catalunya estudia una ampliació del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici que afectaria els dos municipis pels quals s'estén la vall d'Àssua.
Dins dels nous límits del parc quedarien trossos de les muntanyes de Llessui i de Caregue, indrets que pertanyen a sengles jurisdiccions dels ajuntaments de Sort i de Rialp. L'alcalde de Sort, Llàtzer Sibís, amb qui he parlat, mesura pros i contres d'aquest projecte, tot i que encara no ha estat concretat. Sibís és un jove entenimentat, emprenedor, i coratjós en la defensa del benestar i els interessos comuns de la gent del país.
El cert és que aquest parc natural català és dels més petits d'Europa. Fer-lo més gran obriria noves oportunitats per a hotels, restaurants, botigues i empreses turístiques del nucli urbà de Sort i dels pobles del seu territori. És obvi, però, que incloure més terres de conreu i pastura dins la zona protegida d'un parc nacional condiciona l'explotació agrícola i ramadera, i també l'aprofitament lliure de les deus. L'aigua és un bé essencial arreu, i sobretot sensible en aquests topants del Pallars.
No és fàcil trobar la solució justa a unes opcions que ja apareixen com a font de conflictes i tensions en l'abundosa literatura sobre la vall d'Àssua. Ho podem constatar des dels primers llibres, de Josep Virós (Verd madur, 1957) i Joan Lluís (volum III d'El meu Pallars, 1967), fins als de les noves onades d'escriptors, com Maria Barbal (Pedra de tartera, 1985), Pep Coll (Muntanyes maleïdes, 1993), Josep Colom Prió (Un forat entre monts, 1996) i Jaume Cabré (Les veus del Pamano, 2004), autors que han donat notícia d'aquest indret del Pallars.
Les inquietuds de la vall d'Àssua hi són millor reflectides en aquestes obres que en la sèrie de televisió. Una raó per rellegir-les durant les vacances.
