Aires de Palamós

Ha sor­tit fa poc una esplèndida publi­cació sobre sar­da­nes. L'ha edi­tat l'Agru­pació Sar­da­nista Costa Brava amb motiu de l'Aplec de Palamós. Inclou arti­cles subs­tan­ci­o­sos: el del coor­di­na­dor, Lluís Mer­ca­der, i d'altres experts de ter­res giro­ni­nes.

Palamós està atenta als aires musi­cals cata­lans, els que vénen de lluny i els reno­va­dors. El meu pri­mer arti­cle, escrit el 1963 quan estu­di­ava Dret, fou publi­cat a Proa de Palamós. Trac­tava de la Nova Cançó, el movi­ment que airejà el clos lla­vors enso­pit de la cul­tura popu­lar cata­lana. Me l'encar­regà l'amic Josep­mi­quel Servià.

L'aplec d'enguany va com­plaure balla­dors, músics i oients. Hi hagué talent i sen­si­bi­li­tat en la tria de peces. El cin­quan­te­nari de la mort de Toldrà explica que obrís l'audició El bac de les gines­te­res, obra clàssica, del 1925, dedi­cada a un indret empor­danès. S'escoltà una altra sar­dana de l'escola impres­si­o­nista: Fent bom­bo­lles, escrita el 1934 per Tar­ri­das, qui com Toldrà i Joa­quim Serra influí en com­po­si­ci­ons de la represa als anys 40 que impreg­na­ren l'uni­vers sar­da­nista amb melo­dies d'aires ele­gants, evo­ca­dors, afa­bles i emo­tius. Eren autors que en l'ambi­ent sòrdid de post­guerra ofe­rien sons galants i ani­mo­sos, des del cab­dal Somni de Saderra Puig­fer­rer, del 1945. En aquesta línia d'un nou­cen­tisme empel­tat de neo­ro­man­ti­cisme hi ha Cava­lle­resca de Serra, Alba de Roca Del­pech, Lla­mi­nera de Blanch Rey­nalt i la modèlica Hermínia de Vila­de­sau, pro­gra­ma­des aques­tes dues dar­re­res en l'aplec d'enguany.

En aque­lla edat d'or sar­da­nista surà també la con­tinuïtat d'aires popu­lars a la manera de Bou, repre­sen­tats a Palamós el pas­sat 22 de juliol per N'és la More­neta de Car­cellé. Hi hagué estrena aquell dia: la d'Ama­deu Cua­drado dedi­cada a Lluís Mer­ca­der. Tam­poc fal­ta­ren els nous aires dels com­po­si­tors Jordi Molina i Joan Jordi Beu­mala, artífexs de la reno­vació que fa albi­rar un bon ave­nir per a la música i dansa naci­o­nals.

Aires de cobla, aires de punts lliu­res, i aires de punts fona­men­tals que caldrà vigo­rit­zar en una Cata­lu­nya lliure.