Deures

Tots tenim assi­mi­lat que tre­ba­llem vuit hores al dia. Ara, hi ha qui en tre­ba­lla set i hi ha –pas­se­geu per les zones turísti­ques– qui en fa més de dotze. Els nens en tre­ba­llen cinc o sis, depe­nent de si van o no a l'escola pública. Del màxim dels nens, sis, al mínim dels adults, set, només n'hi va una, d'hora diària de feina. I, tot i això, els nens mar­xen cada dia de classe amb deu­res que els ocu­pen dues o més hores més. I a això s'han d'afe­gir els idi­o­mes, els esports... Vaja, que els nens no tenen temps de ser nens. Els paresfran­ce­sos van obrir el debat ara fa uns mesos: cal enter­rar als nens en deu­res? Ells pen­sen, majo­ritària­ment, que no. I jo, també. Qua­tre coses de repàs, sobre­tot a l'estiu, pot­ser, però els nens ja tenen una jor­nada labo­ral prou com­pleta a l'escola.