Accidents

Pas­sar a la història a vega­des va d'un pèl. I can­viar-la pot­ser també. Hau­rem de dema­nar excu­ses als his­to­ri­a­dors mar­xis­tes que tro­ben frívoles les referències a l'atzar i espe­rar que a una columna d'agost se li per­me­tin aques­tes diva­ga­ci­ons. Podria un acci­dent fortuït haver can­viat la història del segle XX? La temp­tació de pen­sar així la va tenir John Scott-Ellis, que va morir, jus­ta­ment, en aca­bar el segle, el 1999. Aquest home, fill de grans pro­pi­e­ta­ris angle­sos, va ser edu­cat a l'eli­tista escola d'Eton on, mal­grat els esforços del pro­fes­so­rat, va fer un trist paper. Els intents de moti­var aquell cap buit no van por­tar a cap èxit apa­rent. En com­plir els 18 anys els pares el van enviar a Ale­ma­nya, a veure si almenys era capaç d'apren­dre una llen­gua estran­gera. Era l'any 1931. Un tal Adolf Hit­ler havia venut, ja, 50.000 exem­plars del Mein Kampf i el par­tit que lide­rava pujava com l'escuma. A punt de com­plir 43 anys, l'auto­es­tima del senyor Hit­ler començava a aga­far dimen­si­ons colos­sals. Avui el tro­bem, la mar de satis­fet, pas­se­jant per Munic. És el mateix dia que el nos­tre jove anglès, l'inútil, con­du­eix un Fiat per pri­mera vegada. L'acom­pa­nya el senyor Pap­pen­heim, el pare de la família que han tro­bat per aco­llir-lo. En una can­to­nada, un via­nant orna­men­tat amb un petit mos­tatxo es des­cuida de mirar a l'esquerra i és enves­tit pel Fiat. L'home cau per terra. El jove Scott-Ellis té un espant, però sem­bla que l'home s'incor­pora ràpida­ment. No ha estat res. El senyor Pap­pen­heim li expressa dis­cul­pes de part del con­duc­tor. El del mos­tatxo les accepta, s'espolsa la roba i es fan una encai­xada. El tutor ale­many informa al jove de la iden­ti­tat de l'acci­den­tat: “És un líder polític que crida molt. Es diu Adolf Hit­ler.” El noi diu “ah”, però amb els anys agafa gust per l'anècdota que, pot­ser, li hau­ria tret la repu­tació d'inútil. “Segu­ra­ment, per uns segons–explica John Scott-Ellis– vaig tenir la història d'Europa en les meves mans mal­des­tres. Només va que­dar una mica tras­bal­sat, però si l'hagués matat sense voler jo hau­ria can­viat la història del món.” Qui sap.