Humans

Si les pre­vi­si­ons dels homes del temps s'han com­plert, quan vostès lle­gei­xin aquest arti­cle l'onada de calor ja ha d'haver pas­sat. Els puc asse­gu­rar, però, que men­tre jo l'escric encara és ben pre­sent. No passa ni un bri d'aire i l'ambi­ent està tan car­re­gat d'humi­tat que tinc tot el cos suat fins a l'últim replec. Però no estem en un ascen­sor, i per tant no he vin­gut a par­lar-los del temps. O pot­ser sí? Ara mateix acabo de lle­gir les últi­mes notícies de les naus Voya­ger 1 i Voya­ger 2, que van ser llançades a l'espai l'estiu de 1977 i que en aquests moments estan a punt d'aban­do­nar el nos­tre sis­tema solar. No sem­bla que sigui per la calor que hi fa els últims dies; la seva missió va molt més enllà d'aquest lloc i aquest moment. De fet, la seva missió ini­cial ja l'han acom­plert: van ser envi­a­des a explo­rar i enviar infor­mació de Júpiter i Saturn, i com que encara fun­ci­o­nen ara envien dades dels con­fins del sis­tema solar. Els científics espe­ren que con­tinuïn fun­ci­o­nant prou temps perquè eme­tin també infor­mació un cop sur­tin a l'espai exte­rior.

Lle­geixo, també, que si algun dia les naus Voya­ger cauen en mans d'altres éssers intel·ligents, hi tro­ba­ran uns discs de coure banyats en or de 30 centímetres de diàmetre amb infor­mació sobre els éssers humans: la situ­ació de la Terra a l'espai, un dia­grama de l'àtom d'hidro­gen, salu­ta­ci­ons en 55 llengües, imat­ges i dia­gra­mes de l'home i la dona (amb un fetus), una casa afri­cana i l'edi­fici de l'ONU a Nova York, peces musi­cals i sons com ara el de la pluja i el vent, un gos lla­drant, un tren, un trac­tor, el batec del cor humà i un petó. Ele­ments que ens carac­te­rit­zen però que no sé si ens defi­nei­xen. I ara, amb aquesta calor que m'emboira el pen­sa­ment, penso també en tanta misèria humana que ha emer­git els últims segles, en l'avarícia, la mal­dat i la incom­petència que ha ori­gi­nat la crisi d'ara i aquí... En les tares que els hipotètics i llu­nyans éssers intel·ligents també tro­ba­ran en els humans.

Un moment, un fil d'aire! M'aban­dono a gau­dir d'aquesta brisa suau. Tanco els ulls i tinc la sen­sació que tot es rela­ti­vitza i es torna més net i que és pos­si­ble que viat­jar per l'uni­vers llunyà al cap­da­vall no sigui tan dife­rent de viure aquest ins­tant.