Gràcies

Aquest curs que comença ens posarà a prova i hau­rem d'estar atents, no fos cas que per culpa de la situ­ació econòmica l'escola cata­lana deixi de ser el pun­tal que ha estat fins ara. Els pares i les mares de molts dels alum­nes esta­ran a l'atur, i estar a l'atur pro­du­eix molta angoixa. Hi ha casos des­es­pe­rats d'amics, de fami­li­ars: el cer­cle es va estre­nyent i cada vegada toca de més a prop. Per molt que t'esfor­cis a no con­ta­giar als nens el teu desànim, és difícil viure amb nor­ma­li­tat i ale­gria si no arri­bes a final de mes i no tens cap opor­tu­ni­tat ni cap feina en pers­pec­tiva. Fins i tot un nen de pàrvuls pot notar que a casa passa alguna cosa, i això reper­cu­teix en la seva ani­meta i el seu humor, i ja se sap que un no aprèn si no té el cor tran­quil i el cap ben clar. Aquest serà també el curs de les car­ma­nyo­les, i, més que mai, el dels avis i les àvies, que no cobren per anar a bus­car els néts i guar­dar-los, perquè lògica­ment les acti­vi­tats extra­es­co­lars no tin­dran tanta demanda –anar a anglès, a dansa o a piano aviat per a molts serà un luxe–. Un altre efecte col·late­ral de la crisi és que hi haurà alum­nes que no por­ta­ran a classe tot el mate­rial que els dema­nen: és massa car. No cal dir que “les mar­ques” (vam­bes, car­te­res, xan­dall) esta­ran reser­va­des a uns pri­vi­le­gi­ats. Amb tot això, el pro­fes­so­rat haurà d'estar a l'aguait per detec­tar el desànim, les difi­cul­tats, l'agres­si­vi­tat o la tris­tesa dels seus nens i nenes. Hi hau­ran de posar molt bona volun­tat, i no serà fàcil, tenint en compte que no es cobri­ran les pla­ces de pro­fes­sors que es jubi­len, o sigui que seran menys i tin­dran més feina, tre­ba­lla­ran una hora més amb el sou ja prou reta­llat. Tot això és un sacri­fici. Però jo, que sem­pre he cre­gut en els mes­tres i les mes­tres de la nos­tra escola, estic segura que no n'hi haurà cap que per aquest motiu deixi d'aten­dre els alum­nes amb devoció. Gràcies per enda­vant, mes­tres. Que tin­guem tots un molt bon curs.