Opinió

Avui és festa

22

No era cap codi secret. Només és el nom d'una llibreria, la 22 de Girona, sobre la qual s'acaba d'inaugurar una singular i extraordinària exposició

Temps era temps –posem-hi qua­ranta anys enrere–, la for­mació d'excel·lència, en aquest país, s'obte­nia en cen­tres sense cap mena de reco­nei­xe­ment ofi­cial. Els cen­tres for­ma­tius eren, gene­ral­ment, petits gru­pus­cles clan­des­tins o semi­clan­des­tins impul­sats per algun auto­di­dacta resis­tent que tenien sovint la com­pli­ci­tat d'alguna parròquia perifèrica. El 22 de l'encapçala­ment no era cap codi secret per entrar-hi. Només és el nom d'una lli­bre­ria, la lli­bre­ria 22 de Girona, sobre la qual s'acaba d'inau­gu­rar una sin­gu­lar i extra­or­dinària expo­sició: Lli­bres par­lats. L'ànima de la 22, Gui­llem Ter­ri­bas, va tenir la sort de poder for­mar part, en la seva ado­lescència, d'un d'aquells gru­pus­cles for­ma­tius, La Pas­tera de Salt. Allò era una autèntica facul­tat de gestió cul­tu­ral i el degà era el nos­tre auto­di­dacta par­ti­cu­lar, Sal­va­dor Sunyer, un cata­la­nista deci­siu a les comar­ques giro­ni­nes. La gràcia de tot ple­gat era que ningú havia tre­pit­jat una uni­ver­si­tat ni sabia que estàvem fent l'equi­va­lent a un màster de gestió cul­tu­ral. A tot això en Gui­llem hi va afe­gir tre­ball, tena­ci­tat i un espe­rit de ser­vei innat. El resul­tat és el petit mira­cle de la 22, una ini­ci­a­tiva pri­vada que ha donat a Girona marca de ciu­tat cul­tu­ral. En Gui­llem, degut a la seva for­mació eli­tista a La Pas­tera, va crear amb tota natu­ra­li­tat un ofici nou: el lli­bre­ter entès com a ges­tor cul­tu­ral. I aquí tenen l'espe­rit d'aquests trenta anys de pre­sen­ta­ci­ons con­den­sat en l'expo­sició Lli­bres par­lats, que, de moment, es pot veure a la Casa de Cul­tura de Girona. Més enllà del que s'hi deia, les pre­sen­ta­ci­ons a la 22 tenien el dis­cu­ti­ble valor afe­git d'una mica de cava de mar­ques esotèriques ser­vit en uns lamen­ta­bles gots de plàstic. I, natu­ral­ment, la presència d'en Gui­llem pro­cu­rant fer una mica de calaix sense dei­xar de fil­mar amb una súper 8. Ara, ves per on, aque­lles precàries fil­ma­ci­ons cons­ti­tu­ei­xen un fons que pot­ser no és patri­moni de la huma­ni­tat, però que ho és, segur, de la història cul­tu­ral de Girona i de la lite­ra­tura cata­lana con­tem­porània.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.