Aquesta diada sabrem quina és l'olor d'Ítaca

La mare, professora, pensa que recuperarà la nòmina sencera. Somriu. El pare, catalanista convençut, també somriu. Pensa que per fi els Països Catalans tornaran a ser. El fill, adolescent, també està content amb la il·lusió de poder representar Catalunya i no pas Espanya en el proper concurs de matemàtiques que ha de disputar a Bolívia.

–Ho teniu tot? –pregunta el pare abans de tancar la porta de casa.

–No ho sé, però portem l'estelada, que avui és l'única cosa important! –contesta el noi.

Aquesta és només una de les milers de famílies que, des d'arreu dels Països Catalans, aniran avui, il·lusionades, a la manifestació per cridar ben fort: “In-inde-independència!” Una de les milers de famílies que recorden bé les paraules de Joan Fuster: “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.” Saben que durant la dictadura tots érem víctimes, però ara tots som culpables, perquè ara som nosaltres qui decidim. Una de les milers de famílies que, a Barcelona, sentiran una olor nova… l'olor d'Ítaca. I és que som moltes les famílies catalanes que ens sentim nacionalistes perquè els altres no ens permeten deixar de ser-ho. Ja no ens alimenten les molles, ara, tres-cents anys després, volem el pa sencer.