El geni català

Dimarts pas­sat vaig que­dar amb uns amics a Bar­ce­lona. Amb un milió i mig, per ser exac­tes. Tot pas­se­jant vam arri­bar fins al pla de Palau. I davant dels Por­xos d'en Xifré, allà on hi ha el res­tau­rant 7 Por­tes, vaig que­dar atra­pat vista enlaire.

Una ins­cripció en llatí, Ura­nie coeli motus scru­ta­tur et astra, i un helicòpter em van fer pen­sar que la con­cen­tració era obser­vada. De fet la lla­ti­nada astrològica, un vers d'Ausoni, vol dir que Ura­nia observa el movi­ment dels cels i els astres. Ura­nia és damunt la frase. Una escul­tura que la repre­senta amb un compàs que mesura l'espai, i que també ser­veix de rellotge de sol. Al seu cos­tat hi ha asse­gut un Cro­nos que, sigui per la dalla, sigui pel seu aspecte enve­llit, la barba o les ales, recorda els este­re­o­tips fune­ra­ris de Tha­na­tos. I al cos­tat del temps i l'espai, la Història. Una jove ves­tida i pen­ti­nada a la grega que escriu en un per­gamí que li sosté un dels putti (un nen nu i alat) que arro­do­nei­xen el con­junt escultòric. És del 1837, obra de Damià Cam­peny per a aquest bloc de cases de l'indià d'Arenys de Mar Josep Xifré i Casas.

Ens con­tem­pla­ven l'espai, el temps i la història. En una tarda en què, transeünts de lli­ber­tat, sem­blava que tota aque­lla pila d'amics poguéssim acce­le­rar el temps, moure l'espai i can­viar la història.

Més avall hi ha escul­pi­des les cares dels con­que­ri­dors al ser­vei dels reis espa­nyols: Magalhães i Elcano, que van fer la pri­mera volta al món; Cortés, que va des­truir l'imperi asteca a Mèxic; Pizarro, que va con­que­rir el Perú; Erci­lla, el sol­dat que va escriure La Arau­cana, i Colom, que va des­co­brir Amèrica. Men­tres­tant, més enllà, amics d'aques­tes ter­res con­que­ri­des, i d'altres llengües, ana­ven pre­go­nant que Cata­lu­nya serà un nou estat d'Europa. Això, a tocar de la font del geni català. Allà on es va banyar la Shakira, men­tre rodava un vide­o­clip. L'estàtua del geni català que, per cert, duu una estre­lla de cinc pun­tes a la mà, com tan­tes n'hi havia, a tan­tes ban­de­res com hi havia.

De movi­ment n'hi va haver, pels car­rers de Bar­ce­lona l'Onze de Setem­bre, per bé que no tot­hom l'ha cap­tat. Es van moure estels, astres, i pot­ser el temps, la història
i l'espai. Es va moure el geni català.