‘Rien ne va plus'

La vida dóna mol­tes vol­tes. La lide­resa, la Thatc­her de Madrid i la del “spi­e­ge­lein, spi­e­ge­lein am der wand, wer ist die schönste in gan­zem land”. És a dir: “mira­llet, mira­llet, qui és la més bonica del país?” Cele­bro que la pre­si­denta madri­le­nya esti­gui curada tal com ella mateixa ha decla­rat. Perquè així puc pre­gun­tar quin és el motiu del seu dimi-ces­sa­ment. El fet és que no ha tin­gut temps de reco­llir els efec­tes per­so­nals i amb prou fei­nes ha pogut desig­nar com a suc­ces­sor el seu número dos (González) en com­pa­nyia del qual va cons­pi­rar con­tra Rajoy al congrés del 2008. El que sí que va poder fer al final del seu man­dat és dedi­car-se a les odi­o­ses com­pa­ra­ci­ons i dir que l'Euro­ve­gas havia triat l'emplaçament d'Alarcón i no el de Cata­lu­nya perquè, segons ella, Madrid és més cos­mo­po­lita i oberta que no pas Bar­ce­lona. També va tenir temps de fer-se nome­nar pre­si­denta de Turespaña, un magnífic exem­ple de dupli­cació per part d'un govern cen­tral que ja hau­ria d'haver tan­cat l'inútil orga­nisme i cedir els recur­sos a les auto­no­mies a les quals ja s'havia trans­fe­rit la com­petència exclu­siva. De qui són, per cert, els ter­renys d'Alarcón? Perquè l'estació de l'AVE a Gua­da­la­jara està més a prop de Madrid que no pas de la capi­tal pro­vin­cial que porta de la província a l'estació. Vés a saber si algun lati­fun­dista no deu haver apro­fi­tat els seus ter­renys per a edi­fi­car algun pro­jecte estil Pocero de Seseña.

En tot cas, a Madrid reac­ci­o­na­ven com a bene­fi­ci­ats de la lote­ria a l'estil de Ben­vin­gut, Mr. Mars­hall i exhi­bien com a vàlida la xifra de cre­ació de 250.000 llocs de tre­ball, una bar­ba­ri­tat que supera la població adulta de l'Estat de Nevada. Ara fa 50 anys, a la Uni­ver­si­tat de Cor­nell em van con­ce­dir una beca Ful­fe­right, una plaça de pro­fes­sor i una beca de la Tellu­rida Asso­ci­a­tion dotada per la Fun­dació L.L. Nunn, un coe­tani d'Edi­son, també inven­tor i el més des­ta­cat empre­sari en l'elec­tri­fi­cació del Far West que duia a terme la Utah Power and Light Com­pany. En això els seus homes eren d'una gran eficàcia, però després, situ­ats a N.Y., eren vícti­mes fàcils dels advo­cats i ban­quers. De manera que van deci­dir de for­mar uns equips humans pre­pa­rats per a moure's en ambdós ter­renys amb tota faci­li­tat. A mi, per exem­ple, des del cam­pus d'Ithaca, em va tocar anar a fer de cow-boy al ranxo Tellu­ride de Nevada. És així que en un dia d'esbarjo vaig visi­tar Las Vegas. En aquell temps els cot­xes no tenien aire con­di­ci­o­nat i a l'última ben­zi­nera abans de tra­ves­sar el desert et llo­ga­ven uns pots de llauna amb una barra de gel que s'apli­ca­ven al vidre d'una fines­tra davan­tera. Las Vegas era lla­vors molt més petita i, fran­ca­ment, tot aquell món de casi­nos, el joc, la pros­ti­tució, etc. no em va interes­sar gaire. Vint anys més tard hi vaig tor­nar i vaig apre­ciar un crei­xe­ment molt nota­ble. Trenta anys més tard, s'anava per­dent pis­to­nada i l'oferta es va adreçar a un públic fami­liar i a incor­po­rar la gas­tro­no­mia.

El res­tau­rant més pres­tigiós és el del mag­nat japonès Okada, situat al casino Wynn Resorts. Els antics socis han entrat ara en una con­fron­tació i Steve Wynn (20% de la soci­e­tat) ha estat acu­sat pel seu antic col·lega de pagar sub­orns als regu­la­dors inter­na­ci­o­nals del joc. Després, Lauis Freeh, direc­tor de l'FBI que va acu­sar Okada de cor­rupció. La Secu­ri­ties and Exc­hange està inves­ti­gant acu­sa­ci­ons de sub­orn i cor­rupció. La filial de Wyunfa Dona­ties a la Uni­ver­si­tat de Macau. L'empresa de Macau va fer fora el bili­o­nari Okada. El grup, que cotitza a la borsa de Hong Kong, va expul­sar del con­sell el soci japonès. Les com­pa­nyies nord-ame­ri­ca­nes (prin­ci­pal­ment Wynn i Las Vegas Sands) han des­co­bert que els casi­nos asiàtics poden gene­rar enguany 58.000 mili­ons de dòlars. La major part dels ingres­sos d'aquests grups són pro­ce­dents de Macau, que ha sobre­pas­sat àmpli­a­ment Las Vegas. Els de Sin­ga­pur estan a punt de superar Nevada. Això ha estat causa de bons resul­tats de la com­pa­nyia, però també de les but­xa­ques de Shel­don Adel­son, que s'ha pre­sen­tat a Espa­nya amb la demanda que grups espa­nyols li donin crèdit i finançament local. A part, dema­nen –i Espe­ranza Aguirre hi havia acce­dit en públic– de modi­fi­car les lleis. Per exem­ple, l'auto­rit­zació per fumar. Adel­son també reclama un mer­cat de tre­ball pen­sant a fer eli­mi­nar la legis­lació labo­ral i pro­ba­ble­ment per a no per­me­tre la presència sin­di­cal mit­jançant una clàusula “non union” que té un net total de 25.000 mili­ons de dòlars. La revista For­bes explica que va fer un dona­tiu de 100 mili­ons de dòlars al can­di­dat Gin­grich i, un cop eli­mi­nat, va bene­fi­ciar Rom­ney. Real­ment, són gent amb men­ta­li­tat colo­nial que tre­ba­llen al marge o per sobre la llei. Aquí, com qui no vol la cosa, van dema­nar un aero­port nou que pugui que­dar envol­tat d'edi­fi­cis alts i van exi­gir la demo­lició de l'estadi de l'Espa­nyol. Adel­son podria obte­nir un bene­fici de 2.000 mili­ons de dòlars.

L'expansió cap a l'Àsia s'ha traduït en la presència encara dis­creta dels casi­nos de Corea del Sud, les Fili­pi­nes, Sin­ga­pur, etc. Al Japó, Okaba va dedi­car-se a les màqui­nes de panc­hin, una mena d'escu­ra­but­xa­ques que esqui­ven la llei de pro­hi­bició del joc. Els pre­mis són apa­rent­ment legals, però a cada nino o objecte de regal que es gua­nya, al car­rer del dar­rere es bes­can­vien per diners per part d'uns core­ans a plena dedi­cació. Aquesta moda­li­tat ha començat en uns casi­nos de platja que MGM té a Ho Chi Minh (Viet­nam). El crei­xe­ment del joc a l'Àsia ha superat, doncs, els nivell de la zona mare 150, polítics japo­ne­sos s'han unit per acon­se­guir la lega­lit­zació del joc. Taiwan habi­li­tarà tres illes per a ins­tal·lar-hi casi­nos. El joc de Sin­ga­pur està a punt de superar les xifres de Las Vegas, cosa que demos­tra un canvi espec­ta­cu­lar. Ja no són els temps de Mic­hael Jack­son i Frank Sina­tra a Las Vegas. Adel­son i Wynn són les dues empre­ses impul­so­res del tras­llat a l'Àsia. L'últim país que vol aixe­car la veda és Sri Lanka. En resum, sem­bla que val més un parc temàtic que no pas un imperi de la ludo­pa­tia, el suïcidi, les pèrdues ruïnoses, malal­ties i dra­mes per­so­nals que aca­ben pagant els governs. L'altre dia vaig sen­tir un catedràtic que deia: la Dis­ney es va equi­vo­car tri­ant París. Lamento haver de cor­re­gir-lo, perquè com a mem­bre del govern encar­re­gat del tema em va tocar por­tar la nego­ci­ació amb la Dis­ney que va aca­bar en la decisió d'ins­tal·lar-se a Cata­lu­nya. Imme­di­a­ta­ment, però, el govern cen­tral va reti­rar tots els ajuts esti­pu­lats si venia a Cata­lu­nya. Madrid va insis­tir de manera coac­tiva que anes­sin a Oliva –Pego– Ala­cant que tenia de comis­si­o­nista una senyora que ja lla­vors tenia cites galants cada cap de set­mana amb un minis­tre que prac­ti­cava l'habi­tual “abans fran­cesa que cata­lana”. Recordo encara la reunió amb els polítics encar­re­gats d'infor­mar-se: eren els secre­ta­ris d'estat d'eco­no­mia de la Dehesa i de Turisme, Fuejo. Sem­pre recor­daré el seu interès pel bé comú, l'ètica i l'equi­tat.