Contra la por

“Com més por tenien ells més lliu­res ens sentíem.” Ho escri­via Gabriel Fer­ra­ter, que ens va dir bye-bye ara fa qua­ranta anys, al poema In memo­riam, que parla de la por en temps de guerra a Reus: “Oloràvem la por / que era l'aroma d'aque­lla tar­dor, / però ens sem­blava bona. Era una por / dels grans. Sortíem de la por infan­til / i teníem la sort que el món se'ns feia / gai­rebé del tot fàcil”. Als que atien la por tar­do­ral, i recu­pe­ren dis­cur­sos apo­calíptics perquè una tribu caso­lana vol exer­cir el dret dels pobles a l'auto­de­ter­mi­nació, els hauríem de recor­dar que tar­dor no vol dir única­ment cele­bració de morts, sinó també festa de magra­nes i de bolets, quan ens ado­nem que “sense enyor / se'ns va morint la llum, que era color / de mel, i ara és color d'olor de poma”. Tar­dor vol dir que, després de les orgies de l'estiu, hem de tor­nar a començar curs, a repro­gra­mar la feina. Amb decla­ra­ci­ons, sí, però també incre­men­tant sense com­ple­xos la volun­tat de R+D, recerca més desen­vo­lu­pa­ment, si no volem que la nos­tra dependència ens mini­mitzi.

És bona cosa que la tar­dor comenci amb el Dia de la Tra­ducció. Les per­so­nes que s'hi han posat –des de J. Mara­gall, J. Car­ner, C. Riba i J.M. de Sagarra fins als actu­als F. For­mosa, J. Llo­vet, M. Des­clot, F. Mira, A. Seva, V. Fàbrega, J. Mur­ga­des– merei­xen un home­natge generós: ens han enri­quit, i de quina manera!, bo i eixam­plant els horit­zons de la petita pàtria, amb el crit de “siau qui sou, més no ati­ant vells odis ni amb emfàtiques decla­ra­ci­ons llo­ant tot el que és nos­tre, fins les matei­xes úlce­res”, en la crida del canonge mallorquí als més joves.

¿Puc gosar dema­nar que en la festa de la tra­ducció de diven­dres hi hagi un esment espe­cial al tra­duc­tor d'El procés de Kafka, l'esmen­tat Fer­ra­ter, i a Joan Leita, que va morir el 23 de juny d'enguany i que havia traduït al català, entre d'altres, Plató, Aristòtil, Epic­tet, Nietz­sche, Kant, Fichte, Freud i Hegel? (Si l'AELC no ha d'apli­car la con­demna de la Com­pa­nyia de Jesús que va expul­sar Leita, per dos lli­bres, fa més de 42 anys).