Ítaca a la vista!
Ja la visualitzem, ja es veu, ja hi arribem!
Tres-cents anys després de la derrota del 1714, un segle després de la mort de Verdaguer, Joan Maragall i Prat de la Riba, setanta anys després de la mort de Companys, setanta-cinc de la de Pompeu Fabra, quaranta anys després de l'assassinat de Puig Antich, vint anys després de la mort de Joan Fuster i dos de la de Joan Solà… hi arribem.
El camí ha estat llarg i dur. Aquests herois catalans, entre molts altres, no la podran veure, però han ajudat a fer el camí, que, com ens diu Llach, és el que realment importa. A ells, Ítaca els ha donat el bell viatge, que, a la fi, és el que ens fa rics.
Però, com diu la cançó, hem d'anar més lluny, sempre molt més lluny. És per això que, des d'Ítaca esperarem impacients i il·lusionats, l'arribada del País Valencià, la Franja de Ponent, les Illes Balears i les Pitiüses i la Catalunya del Nord, farts com deuen estar de l'eliminació del requisit de saber català per treballar a l'administració pública; del canvi de topònims al castellà; del tancament de TV de Mallorca, de la marginació de Canal9 i la impossibilitat de veure TV3, IB3 i Canal9 a tots els territoris catalans. Farts de veure com la seva Generalitat ha de trucar a la porta del mateix Estat que els espolia per demanar-los diners per sobreviure. Us esperarem.
Ja ha quedat ben clar que la voluntat del poble està per sobre de les lleis i la Constitució. Que tinguem sort!