Opinió

Traductors per la independència

Potser per aquell principi fonamental de “la invisibilitat del traductor”, l'opinió del gremi, si és que n'hi ha, no ha arribat al públic

Amb motiu del Dia Inter­na­ci­o­nal de la Tra­ducció (30 de setem­bre, Sant Jeroni), no hau­ria sem­blat estrany que el gremi català de tra­duc­tors s'hagués pro­nun­ciat sobre els efec­tes que l'horitzó d'un nou estat euro­peu (Cata­lu­nya) pot tenir per a la pro­fessió. Però, qui sap si per aquell prin­cipi tan fona­men­tal de “la invi­si­bi­li­tat del tra­duc­tor”, el cas és que l'opinió del gremi, si és que n'hi ha, no ha arri­bat al gran públic. Per exem­ple, l'APTIC –Asso­ci­ació Pro­fes­si­o­nal de Tra­duc­tors i Intèrprets de Cata­lu­nya– no s'ha expres­sat en cap sen­tit. Pro­ba­ble­ment, per prudència o, sim­ple­ment, perquè no en té cap obli­gació esta­tutària, des de l'asso­ci­ació APTIC s'ha pre­fe­rit man­te­nir el silenci enfront d'una qüestió pre­sump­ta­ment política com és aquesta del nou estat d'Europa; res a dir. Altra cosa és que la qüestió només sigui política; si no, fixem-nos que el senyor José Manuel Lara, edi­tor del Grupo Pla­neta (és a dir, més de cent segells edi­to­ri­als) ha amenaçat que “si Cata­lu­nya fos inde­pen­dent, el Grupo Pla­neta hau­ria de mar­xar a Conca, Sara­gossa o Madrid”. Si quan Lara diu “mar­xar” no vol dir només aban­do­nar física­ment el ter­ri­tori, sinó també aban­do­nar els ser­veis que tenen a veure amb el ter­ri­tori, ales­ho­res l'horitzó del nou estat euro­peu no té tan sols una dimensió política, sinó que pot com­por­tar efec­tes labo­rals per­ju­di­ci­als, en aquest cas per al gremi de tra­duc­tors. És a dir, que des de l'APTIC, per exem­ple, es podria recor­dar al senyor Lara que la tra­ducció és “comu­ni­cació entre cul­tu­res” (com diu el lema de la Fede­ració Inter­na­ci­o­nal de Tra­duc­tors) i no una arma de bel·ligerància entre estats.

Un altre exem­ple del silenci del gremi de tra­duc­tors amb motiu de l'horitzó d'un nou estat euro­peu és el de l'ATIJC –Asso­ci­ació de Tra­duc­tors i Intèrprets Jurats de Cata­lu­nya–. Òbvi­a­ment, l'ATIJC tam­poc no deu tenir cap obli­gació esta­tutària de pro­nun­ciar-se sobre la qüestió; o, pot­ser, també és una asso­ci­ació pru­dent o estric­ta­ment con­ser­va­dora del cri­teri sobre “la invi­si­bi­li­tat del tra­duc­tor”. Per tant, tam­poc res a dir. Altra cosa és que l'àmbit jurat de la tra­ducció sí que té a veure amb la política (el reco­nei­xe­ment de la potes­tat de la jura el donen el Minis­teri a Espa­nya o el Depar­ta­ment a Cata­lu­nya); i la com­petència mateixa sobre els tra­duc­tors i intèrprets jurats s'ha d'incloure en el para­digma del que s'ano­me­nen “les estruc­tu­res d'estat”.

Amb tota pro­ba­bi­li­tat, en el supòsit que el procés de tran­sició naci­o­nal desen­llaci en un nou estat euro­peu (Cata­lu­nya), una de les estruc­tu­res d'estat de nova cons­trucció que caldrà assu­mir serà en l'àmbit de la inter­pre­tació i la tra­ducció (pri­o­ritària­ment, jura­des). Política­ment i admi­nis­tra­ti­va­ment, caldrà enge­gar el cos diplomàtic per a for­mar i regu­lar la repre­sen­tació inter­na­ci­o­nal de Cata­lu­nya a nivell ins­ti­tu­ci­o­nal; caldrà enge­gar l'ofi­cina de tra­ducció i inter­pre­tació de llengües depe­nent del depar­ta­ment d'afers exte­ri­ors; caldrà bas­tir el cor­pus legal i jurídic, el del dret propi i el del dret com­pa­rat, subs­ti­tuint l'Ins­ti­tut d'Estu­dis Autonòmics per un ins­ti­tut d'estu­dis esta­tals; etcètera. Quan arribi l'hora de la veri­tat, l'apor­tació d'asso­ci­a­ci­ons pro­fes­si­o­nals com són l'APTIC i l'ATIJC s'haurà de tenir en compte, i les asso­ci­a­ci­ons matei­xes vol­dran que se les tin­gui en compte, per la qual cosa fóra bo que comen­ces­sin a pre­pa­rar el futur des del pre­sent.

A banda de les asso­ci­a­ci­ons pro­fes­si­o­nals, les facul­tats de tra­ducció de les uni­ver­si­tats del domini lingüístic català (UAB, UB, UVIC, UPF, UV, UJI, UA, UIB), en la mesura que són auto­ri­tats acadèmiques i garants prin­ci­pals de la for­mació de gene­ra­ci­ons de tra­duc­tors, alhora seran agents neces­sa­ris en un horitzó de noves fun­ci­ons de medi­ació lingüística; espe­ci­al­ment, si s'asso­leix l'ofi­ci­a­li­tat o la con­si­de­ració de llen­gua de tre­ball per a la llen­gua cata­lana a la Unió Euro­pea (amb el benentès que no suc­ce­eixi el mateix cas que amb el gaèlic quan la incor­po­ració d'Irlanda a la UE). Nous dis­senys cur­ri­cu­lars, noves i més con­cor­re­gu­des pro­mo­ci­ons d'alum­nes, pres­su­pos­tos més gene­ro­sos, incre­ment en el con­tin­gent de pro­fes­so­rat i ampli­ació de les sor­ti­des pro­fes­si­o­nals, són motius que, d'entrada, hau­rien de des­vet­llar l'entu­si­asme de l'uni­vers tra­duc­tor acadèmic, si més no, per a ana­lit­zar-los i inves­ti­gar-los des de la pros­pec­tiva (cosa que sí que ha pas­sat amb l'uni­vers acadèmic dels cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes i els eco­no­mis­tes).

En el segle IV, sant Jeroni va rebre l'encàrrec del papa d'uni­fi­car les tra­duc­ci­ons lla­ti­nes de la Bíblia; en el segle XXI, molts hau­ran d'assu­mir l'encàrrec del poble de fer rea­li­tat un nou estat i, alguns, l'àmbit con­cret de les tra­duc­ci­ons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.