Com ninots

Al docu­men­tal Adéu Espa­nya?, diri­git per Dolors Genovès i emès per TV3 el juny del 2010, es com­pa­rava la situ­ació de Cata­lu­nya amb la de Grenlàndia, Escòcia i el Que­bec . Al marge del mis­satge del líder dels con­ser­va­dors britànics dient que accep­ta­rien democràtica­ment el que aca­bes­sin deci­dint els esco­ce­sos, recordo el simpàtic recurs de fer ser­vir ninos de Play­mo­bil per expli­car de manera resu­mida algun epi­sodi històric. Hi pen­sava ahir men­tre visi­tava Clickània, una gegan­tina expo­sició temàtica d'aques­tes jogui­nes que es fa aquest cap de set­mana a Mont­blanc. La capi­tal de la Conca de Bar­berà, que té el príncep Felip amb el títol de duc de Mont­blanc, es mou entre la Cata­lu­nya real i l'escu­mosa. De fet una pare­lla de guàrdies civils van inten­tar, de manera infruc­tu­osa, aquest dijous arren­car l'este­lada que oneja a la rotonda on hi ha en plena gresca el drac i Sant Jordi. Els play­mo­bil revi­uen en un seguit d'esce­nes des de l'edat de pedra, de l'espai, pas­sant per un car­rer vic­torià, els pilars de la terra, o el far-west ame­ricà, aquell que La Trinca can­tava fent simi­li­tuds també entre el poble català i una reserva dels indis.

A més d'aquest impres­si­o­nant des­ple­ga­ment del fes­ti­val de clicks de Play­mo­bil que superarà de molt els 15.000 visi­tants d'altres anys (160.000 segons la Dele­gació del Govern espa­nyol), algu­nes boti­gues se sumen a la festa tema­tit­zant els seus apa­ra­dors. Al de la lli­bre­ria Reque­sens, per exem­ple, a més del tro­que­lat de Vic­tus, la nove­tat de Sánchez Piñol, hi podeu veure la recre­ació de la mani­fes­tació de l'11 de Setem­bre amb foto­gra­fia dels car­rers de Bar­ce­lona de fons, i amb els play­mo­bil amb pan­carta inclosa. També al con­curs de dio­ra­mes que es fa dins del recinte del fes­ti­val, una recre­ació sem­blant com­pe­teix amb d'altres de dino­sau­res, i fara­ons. És l'escuma que deia ahir el duc de Mont­blanc, men­tre el seu pare en plena des­fi­lada his­pana s'interes­sava per Wert, el minis­tre orgullós d'haver-se cone­gut. És molt trist ara que sabem que hi ha fins a vuit tipus d'intel·ligència veure'n bri­llar tan poca. Com els ani­ria començar de zero i repas­sar la història, i el pre­sent, ni que sigui a força de play­mo­bil?