El matrimoni

La premsa civi­lit­zada insis­tia ahir en la metàfora del matri­moni per refe­rir-se a l'afer entre Espa­nya i Cata­lu­nya. Sem­blen igno­rar que aquest és el país del “la maté por­que era mía”, però no en versió cine­ma­togràfica, sinó en la real. L'ori­gen d'Espa­nya pot­ser se situï en un catòlic matri­moni de con­veniència fa més de 500 anys, que s'estu­dia a les aules cata­la­nes, sí, igual que a les cas­te­lla­nes. El que no s'estu­dia allà és que ja en fa 300 que no hi ha ni ras­tre d'amor o con­veniència. Només de per­ti­nença, sub­missió i, si convé, violència. No hi ha relació entre iguals, sinó de senyor a esclau, de metròpoli a colònia. Saqueig, menys­preu i opressió a dis­creció. “Fer un referèndum vol dir que Espa­nya renun­ci­a­ria a una cosa que li per­tany”, deia ahir el minis­tre Ruiz-Gallardón. Ja ho veuen, ens con­si­de­ren una pro­pi­e­tat. Només ens queda humi­liar-nos o alli­be­rar-nos.