Opinió

Bertran de Quintana

Fou l'encarregat de localitzar les fosses comunes de les víctimes de la repressió a la rereguarda republicana i jutjar els responsables

Avui es pre­senta a Bar­ce­lona el lli­bre El jutge dels cemen­ti­ris clan­des­tins, escrit per dos joves his­to­ri­a­dors de talent, com ja han demos­trat en tre­balls ante­ri­ors, Oriol Dueñas i Que­ralt Solé. Aquest era un lli­bre neces­sari, gai­rebé diria urgent, per tal de reve­lar uns fets tràgics lli­gats a la bio­gra­fia d'un home de pau (havia estat pre­si­dent del Comitè Català Con­tra la Guerra) enmig de la guerra. Es tracta del jutge Josep M. Ber­tran de Quin­tana (1884-1960), de qui ja havia par­lat en Fede­rico Vázquez en una altra obra relle­vant i valu­osa (La rebel·lió dels tri­bu­nals, 2005). El fets tràgics són la bru­tal repressió que es va viure a la rere­guarda de Cata­lu­nya l'estiu de 1936. De sobres cone­guda, tot i que, sovint, s'ha vol­gut obli­dar aquesta cara amarga de la revo­lució social. És un error, perquè això no treu que els anhels, les espe­ran­ces i la causa eren jus­tes, legítimes i bru­tal­ment anor­re­a­des pel cop d'estat del 18 de juliol. I, a més, les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes inten­ta­ren posar-hi remei i tro­bar i jut­jar els res­pon­sa­bles dels assas­si­nats (els deno­mi­nats “incon­tro­lats”, és a dir, “el millor” de cada casa dels sin­di­cats i par­tits d'esquer­res).

Un mes abans dels Fets de Maig, Ber­tran de Quin­tana fou encar­re­gat de loca­lit­zar els “cemen­ti­ris clan­des­tins” (les fos­ses comu­nes on foren enter­ra­des les vícti­mes de la repressió), exhu­mar els cos­sos dels assas­si­nats i tro­bar i por­tar a judici els res­pon­sa­bles. Tot i la inte­gri­tat ètica del jutge, el suport que rebé la seva tasca “també ama­gava altres tipus d'interes­sos par­ti­cu­lars per part dels dife­rents par­tits que volien posar fi a la força i l'hege­mo­nia que havia acon­se­guit la CNT-FAI”. Així, men­tre els pri­mers incul­pats foren mili­tants lli­ber­ta­ris que havien for­mat part de les patru­lles de con­trol o dels comitès locals, “la tasca de Ber­tran de Quin­tana havia estat tole­rada i fins i tot havia tin­gut el suport de par­tits i orga­nit­za­ci­ons anti­fei­xis­tes”. Però, el setem­bre de 1937, arran de la ins­trucció del sumari 168-C cor­res­po­nent a Sit­ges, Vila­nova i la Geltrú i Sant Pere de Ribes, on havien estat assas­si­na­des 59 per­so­nes, la seva tasca començà a ser qüesti­o­nada en orde­nar la detenció de 5 mili­tants del PSUC, 1 d'ERC i 1 d'Estat Català. El con­se­ller de Tre­ball del PSUC, Rafael Vidi­e­lla, pro­testà ira­da­ment en una reunió del govern adduint que “judi­car aquells fets revo­lu­ci­o­na­ris era també jut­jar la mateixa revo­lució”. El mateix Vidi­e­lla redactà una nota en aquest sen­tit i la féu arri­bar a la premsa. Els acu­sats foren posats en lli­ber­tat.

A par­tir de lla­vors les pres­si­ons perquè es para­lit­zes­sin les inves­ti­ga­ci­ons foren cada vegada més for­tes. La pro­pa­ganda fran­quista se n'apro­fi­tava per donar compte del desor­dre i els assas­si­nats que impe­ra­ven en una República entre­gada –deia Queipo de Llano– al mar­xisme. Així, a començament del 1938, “la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya... es va veure des­bor­dada per les cir­cumstàncies i les pres­si­ons de la CNT-FAI i sobre­tot del PSUC. Sota l'argu­ment que aque­lla tasca divi­dia la rere­guarda i per­ju­di­cava la democràcia repu­bli­cana en la seva bata­lla con­tra el fei­xisme, l'afer dels cemen­ti­ris clan­des­tins i de la per­se­cució dels seus res­pon­sa­bles va que­dar atu­rat i enter­rat”. El 18 de gener de 1938, Ber­tran de Quin­tana tor­nava a ocu­par la seva plaça de pre­si­dent del Tri­bu­nal Indus­trial de Bar­ce­lona. Un any més tard, el 29 de gener de 1939 tras­pas­sava la fron­tera amb França anant cap a l'exili, on, a mit­jan 1941, fou conduït a diver­sos camps de con­cen­tració fins que el 14 d'abril de 1942 embarcà cap a Mèxic. Ja no pogué tor­nar mai més a Cata­lu­nya: va morir a Mèxic el 5 de febrer de 1960. Sort tenim de joves his­to­ri­a­dors que de manera rigo­rosa rees­cri­uen un pas­sat a vol­tes obli­dat per tal de no repe­tir errors ara que albi­rem un horitzó ple d'incer­te­ses però car­re­gat d'il·lusi­ons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.