Opinió

L'anomalia catalana

Espanya no ha sabut construir un projecte comú més enllà de les seves ànsies homogeneïtzadores

El procés de cons­trucció de l'Estat català es pot enca­rar des de diver­ses pers­pec­ti­ves. La cons­trucció d'un nou model d'ins­ti­tu­ci­ons d'auto­go­vern sem­bla ja inde­tu­ra­ble, encara que no puguem asse­gu­rar mai qui­nes seran les sor­ti­des a curt ter­mini. La prudència i la por davant dels interes­sos cre­ats tenen el seu pes, i el tin­dran més encara a mesura que tot es cla­ri­fi­qui a la pròxima legis­la­tura. És un fet: Cata­lu­nya ha man­tin­gut des de fa segles una posició molt pecu­liar dins l'Estat espa­nyol; sem­pre s'ha sen­tit una comu­ni­tat dife­ren­ci­ada, d'aquí vénen les sem­pre difícils rela­ci­ons amb un estat espa­nyol que ha tro­bat en Cata­lu­nya un topant a les seves ànsies d'homo­geneïtzació cul­tu­ral, lingüística, política i econòmica.

Des de la represa democràtica post­fran­quista que Cata­lu­nya ha llui­tat per, en pri­mer lloc, recu­pe­rar el cor­rent cata­la­nista que era cen­tral en la vida del país durant la Segona República, i que va ser bru­tal i traumàtica­ment escapçat per la Guerra Civil. La força del cata­la­nisme durant els anys trenta del segle XX, que reco­llia els fruits del pri­mer cata­la­nisme –les estruc­tu­res admi­nis­tra­ti­ves cre­a­des per la Man­co­mu­ni­tat, tor­na­des a abo­lir després per la dic­ta­dura de Primo de Rivera–, va dotar Cata­lu­nya de molta consciència de si, ja que per­me­tia la moder­ni­tat i alhora la fide­li­tat a una llen­gua i a una cul­tura cívica, tot cons­truint un model de país inno­va­dor i alhora arre­lat. Aque­lla pri­mera auto­no­mia va donar uns resul­tats espec­ta­cu­lars; de la seva mà es va nor­ma­lit­zar la llen­gua cata­lana i també es van cons­truir algu­nes de les pri­me­res infra­es­truc­tu­res que posa­ven Cata­lu­nya en la línia dels prin­ci­pals països euro­peus pel que fa als trans­ports, les comu­ni­ca­ci­ons o l'assistència social.

La cons­trucció d'un estat propi només pot enten­dre's si es posa en la pers­pec­tiva històrica, doncs, ja que sem­bla que és la cul­mi­nació d'un procés gra­dual i sos­tin­gut, cons­truït sem­pre a par­tir de grans con­sen­sos i de majo­ries democràtiques, encara que també és la cons­ta­tació d'un fracàs: quan el pre­si­dent Tar­ra­de­llas torna a Cata­lu­nya, ja en el dis­curs del 23 d'octu­bre del 1977 (“Ja sóc aquí!”), va par­lar de cons­truir una Cata­lu­nya “pròspera, democràtica i plena de lli­ber­tat”, una Cata­lu­nya que havia de ser “un exem­ple per als altres pobles d'Espa­nya”. Tar­ra­de­llas va par­lar també de moder­nit­zar l'Estat espa­nyol.

Espa­nya s'havia de moder­nit­zar, però això no només sig­ni­fi­cava dotar-la d'infra­es­truc­tu­res, ser­veis i indústries cap­da­van­te­res, sinó també incor­po­rar-la a la moder­ni­tat política, adap­tar-la a la tolerància, a la plu­ra­li­tat, l'auto­no­misme, el res­pecte per les llengües mino­ritàries, i alhora dotar-la d'una mirada euro­pe­ista, cos­mo­po­lita i enra­o­nada, que fes de l'Estat espa­nyol un estat total­ment de con­vivència, dins el qual totes les naci­ons es pogues­sin sen­tir a gust.

Aquest ha estat el gran fracàs d'aquesta democràcia: no saber edi­fi­car una iden­ti­tat col·lec­tiva, la qual sem­pre ha estat un tema tabú. Espa­nya no ha sabut cons­truir un pro­jecte comú més enllà de con­ti­nuar amb les seves ànsies homo­geneïtza­do­res, en la línia de l'Estat jacobí francès, el qual ha mirat de crear una elit que aban­do­nava la seva iden­ti­tat local per assi­mi­lar-se cul­tu­ral­ment i lingüísti­ca­ment al sis­tema meri­tocràtic de l'escola i l'admi­nis­tració pública cen­tra­lista.

Espa­nya ha vol­gut con­ti­nuar cons­truint-se com a estat nació uni­tari, en el qual tot­hom marxés al so d'una idea cen­tra­lit­zada del que havia de ser el pro­jecte econòmic i la dinàmica cul­tu­ral. Aquest pro­jecte d'estat nació és el que està dar­rere de molts mal­ba­ra­ta­ments econòmics, ja que acaba tra­duint-se en obres inútils que pro­ven de moder­nit­zar sense pro­jecte econòmic sen­sat –infra­es­truc­tu­res radi­als, gira­des cap a un cen­tre més ideològic que real–, i que aca­ben cre­ant dis­fun­ci­ons que ara, durant la crisi econòmica, s'estan pagant molt i molt cares.

en aquest con­text s'entén millor el que està pas­sant ara a Cata­lu­nya: la neces­si­tat de tan­car una etapa i obrir un nou camí. El pri­mer pas va pas­sar per mirar d'acon­se­guir un finançament més just per a Cata­lu­nya, el qual pogués a curt ter­mini garan­tir la super­vivència de les estruc­tu­res d'auto­go­vern. La nega­tiva del govern espa­nyol davant d'aquesta pre­tensió ha estat categòrica, cosa davant de la qual la classe política cata­lana i la soci­e­tat civil han emprès un camí que en cap cas no serà fàcil a causa de la poca volun­tat d'enten­dre el fet català que es con­ti­nua tenint des de la resta d'Espa­nya.

La man­cança de finor política, de volun­tat de diàleg i com­prensió que el govern espa­nyol –i les elits periodísti­ques, els intel·lec­tu­als espa­nyols– ha demos­trat durant tot aquest procés encara fa més pro­funda la dimensió del pro­blema. A això hi con­tri­bu­ei­xen les idees rebu­des entorn de con­cep­tes com “naci­o­na­lisme”, “iden­ti­tat”, etc., als quals sem­pre es vol donar una dimensió tota­litària, car­re­gant a l'esquena del pro­jecte català els fan­tas­mes geno­ci­des que envol­ten la història d'Europa.

El pri­mer pas con­sis­teix a acon­se­guir el “dret a deci­dir”, és a dir, dotar-se dels ins­tru­ments jurídics i polítics neces­sa­ris per tirar enda­vant una con­sulta legal sobre l'auto­de­ter­mi­nació, cosa després de la qual només podrà obrir-se un esce­nari de diàleg i nego­ci­ació per a la sor­tida orde­nada de l'Estat espa­nyol, amb la cessió de com­petències i l'assumpció de drets i deu­tes. Espe­rem que tot acabi bé, amb un nou estat amb tots els ets i uts, i no amb un nou híbrid polític ni total­ment sobirà ni total­ment depen­dent, que només faci que per­pe­tuar la nos­tra ano­ma­lia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.