Apunts de Fires

A una set­mana justa que s'ence­tin les Fires i Fes­tes de Sant Narcís de Girona, la ciu­tat es va pre­pa­rant per rebre milers de visi­tants, el recinte firal s'està ade­quant perquè ser­veixi un any més d'apa­ra­dor de la rea­li­tat econòmica de les nos­tres comar­ques i la ciu­ta­da­nia comença a patir com sem­pre per si aquesta cli­ma­to­lo­gia de tar­dor, amb més fre­dor que bolets, res­pec­tarà el calen­dari de fes­tes. En aquest sen­tit, cal cele­brar que final­ment l'Ajun­ta­ment hagi deci­dit fer-se enrere i no reta­llar també els dies de Fires, man­te­nint així la tra­dició gai­rebé mil·lenària. S'ha entès que la ciu­tat, els firai­res, les atrac­ci­ons, els res­tau­rants i el comerç en gene­ral neces­si­ta­ven més que mai aquest estímul ja que la tra­dició no té perquè estar renyida amb l'estalvi pres­su­pos­tari. Aquest any s'ha estre­nat una nova fórmula en l'elecció del car­tell, que s'ha fet mit­jançant con­curs públic en lloc de l'encàrrec a dit com es feia abans. Trobo que el nou sis­tema és molt més cor­recte i par­ti­ci­pa­tiu, tot i que, a parer meu, aquest any el car­tell de l'ou i la cas­ta­nya no ha estat jus­ta­ment la millor opció per inau­gu­rar la nova etapa. També valoro posi­ti­va­ment el fet que aquest any no s'hagi dei­xat par­ti­ci­par ni par­tits ni sin­di­cats en el procés d'adju­di­cació de les bar­ra­ques i que, per tant, la tota­li­tat del lot sigui per a enti­tats ciu­ta­da­nes i asso­ci­a­ci­ons veïnals així com que en aquest aspecte es posi un èmfasi espe­cial en el con­trol de la venda de begu­des alcohòliques a menors lli­gada amb la necessària segu­re­tat a tot el recinte. En canvi, no acabo d'enten­dre l'obsessió d'esten­dre acti­vi­tats diver­ses als bar­ris de la ciu­tat. No ho trobo mala­ment com a filo­so­fia glo­bal, però els bar­ris han de lluir amb la seva festa major i la gent ja entén que per Fires toca “bai­xar” a Girona per com­par­tir la tro­bada de gegants, els cas­tells, les cer­ca­vi­les, els con­certs o l'expo­sició que s'ins­tal·la al Museu d'Història i que aquesta vegada ens mos­trarà la poc cone­guda però fas­ci­nant Girona romana. No m'agrada gens el car­tell d'enguany però en canvi ens hem de feli­ci­tar pel bon encert d'encar­re­gar el pregó de Fires al peri­o­dista Rafael Nadal, que amb el seu lli­bre Quan érem feliços ha tin­gut la vir­tut de des­per­tar a molts lec­tors simi­lars records d'infància. Segur que en el seu pregó ens par­larà de la seva Girona que és també la nos­tra, perquè tot i viure des de fa anys a Bar­ce­lona, el Rafa Nadal és d'aquells giro­nins que, com jo mateix, encara toquem el clàxon quan tra­ves­sem la Tor­dera!