La columna
Els àngels decapitats
Al pòrtic de la catedral de Reims hi ha una escultura coneguda com l'àngel del somriure. L'àngel va ser decapitat pel bombardeig alemany del 1914, en els inicis de la Primera Guerra Mundial. Va romandre sense cap fins que l'any 1926 van tornar-lo a posar al seu lloc. Així ho recordava Enric Juliana, amb motiu del 50è aniversari de la reconciliació entre França i Alemanya.
A la catedral de Girona també hi havia, des del 1714, una enorme figura de bronze que coronava la cúpula del campanar. L'àngel giratori, que servia de penell, tampoc no tenia cap: la llegenda diu que el va perdre per l'impacte d'una bombarda francesa durant els setges del 1808 i el 1809. Així va romandre fins que l'any 1968 la vella estàtua, deteriorada pel temps, va ser substituïda per una de nova amb el cap ben dret.
L'àngel decapitat de Girona és una peça cabdal de la iconografia ciutadana. Apareix en el Josafat de Bertrana, en una novel·la de Jaume Ministral, en un relat de Jordi Arbonés, en un poema de Sagarra, en una prosa de Tomàs Garcés... Ell ha indicat els vents, ha comptat les hores amb la campana que té als peus i ha presidit la vida quotidiana. Ferit en les batalles històriques, ha esdevingut un senyal d'identitat i de signe de resistència. Ara, el poeta Dídac Faig li ha dedicat tot un llibre: El cant de l'àngel (Curbet Edicions, 2010). L'autor confessa que els anys d'infantesa i de joventut van transcórrer sempre sota el seu esguard: “Jo et contemplava ardit dalt del pinacle / com un foc atiat per tots els vents.” Evoca la seva figura impassible i heroica i el connecta amb els fets i situacions actuals: la revolta, l'exili, Europa, el rock, el pop, els castellers, el Barça, la parla perseguida i la somiada independència. L'àngel de Girona, com el de Reims, ho accepta tot; l'un i l'altre van ser víctimes de l'horror i ara són un emblema d'esperança.
Les guerres, que són terribles perquè maten milers de persones, encara són més execrables si decapiten els àngels protectors. Sort que ells, un cop compartit el dolor del seu poble, es mantenen dempeus per encarnar el seu desig de supervivència.
