Opinió

Xocolata espessa

Charles Bronson no existeix

En les sèries i pel·lícules nord-ame­ri­ca­nes de detec­tius dels anys setanta del segle pas­sat hi havia un guió tan repe­tit com efec­tiu. Hi havia uns comer­ci­ants de barri —habi­tu­al­ment jueus— que rebien la visita d'uns goril·les d'alguna de les màfies ita­lo­a­me­ri­ca­nes que con­tro­la­ven la ciu­tat. Els mafi­o­sos cobra­ven sucu­len­tes sumes de diners a canvi de “pro­tecció”. Si algun dels boti­guers no volia pagar, pri­mer rebia un adver­ti­ment en forma de vidres tren­cats o alguna bufe­tada, i si no era sufi­ci­ent, li cre­ma­ven l'esta­bli­ment o li tren­ca­ven les cames.

De vega­des, el comer­ci­ant tenia una urgència econòmica –una inter­venció quirúrgica d'un fami­liar, per exem­ple– i cap banc no li dei­xava els diners. Ales­ho­res es veia obli­gat a recórrer a la mateixa màfia que li cobrava reli­gi­o­sa­ment la quota de pro­tecció, per obte­nir un préstec amb uns interes­sos abu­sius que aca­ba­ven per ofe­gar el petit boti­guer fins a
la des­es­pe­ració.

És la mateixa situ­ació de Cata­lu­nya. Espa­nya cobra en forma de dèficit fis­cal una quota per una pro­tecció ine­xis­tent, i quan Cata­lu­nya es veu obli­gada a dema­nar diners per superar una crisi agreu­jada per l'esmen­tat dèficit, es troba que cap banc no n'hi deixa. Ales­ho­res es veu obli­gada a dema­nar-los a Espa­nya, que exi­geix un interes­sos abu­sius amb l'objec­tiu de man­te­nir Cata­lu­nya sota con­trol. Per un préstec de poc més de 5.000 mili­ons d'euros, en només una dècada hau­rem de pagar més de 2.000 mili­ons, només en con­cepte d'interes­sos! I per arro­do­nir el guió mafiós de les pel·lícules dels anys setanta, Espa­nya s'atorga prer­ro­ga­ti­ves de con­trol pres­su­pos­tari i de gestió sobre l'auto­go­vern català, per asse­gu­rar-se que es cobra els seus diners (que recor­dem que pro­ve­nen del dèficit fis­cal català, la quota per “pro­tecció”).

A Hollywood, el comer­ci­ant extor­quit nor­mal­ment recor­ria a Char­les Bron­son, que es pre­sen­tava amb el seu Smith & Wes­son i arre­glava els pro­ble­mes a gar­ro­ta­des.

Sor­to­sa­ment, a la vida real no hi ha lloc per a jus­ti­ci­ers vio­lents, però Cata­lu­nya compta amb un as a la màniga encara més efec­tiu: la democràcia. El 25-N ens ho juga­rem tot a una carta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.