Opinió

La visibilitat

Una tarda d'aquest pas­sat mes de setem­bre, de tor­nada a casa després de la feina, vaig atu­rar el cotxe en una car­re­tera secundària envol­tada d'arbre­des Volia pas­se­jar una estona. A peu vaig tra­ves­sar una zona en què, a banda i banda, hi havia plan­ta­ci­ons de pome­res. Era l'època de la collita i se sen­tien les veus dels tre­ba­lla­dors. Jo anava mudat. Quan vaig pas­sar per davant d'una ren­glera de pome­res, vaig cre­uar la mirada amb qua­tre homes negres que esta­ven collint pomes. A l'ins­tant tots qua­tre van començar a córrer com uns espe­ri­tats. Era un córrer fei­xuc perquè por­ta­ven botes altes. Un d'ells va caure i va tor­nar-se a aixe­car de seguida per con­ti­nuar fugint. Fugint de què? De mi, és clar. Estic con­vençut que m'havien confós amb un ins­pec­tor de tre­ball i com­plien les indi­ca­ci­ons que els havia donat l'amo.

Un cone­gut ens explica que ha habi­li­tat una part d'una antiga granja de pollas­tres perquè, ara, hi vis­quin “uns quants xinos que tre­ba­llen 12 i 14 hores diàries en una fàbrica pro­pera”. El sos­tre és el mateix de sem­pre: d'ura­lita. Tot i que aquest habi­tatge queda dis­si­mu­lat per una tanca molt alta, cada nit es pot veure com els inte­ri­ors estan il·lumi­nats per una llum rogenca. Ara que ja fa fred, la xeme­neia de l'estufa que deu escal­far el dins aixeca un humil tor­te­rol de fum.

La senyora Flérida González de Bal­boa, vin­guda de Colòmbia ara fa dos anys, està, més que molesta, espo­ru­guida. Els senyors que la van con­trac­tar perquè cuidés una dona gran afec­tada d'Alz­hei­mer li han dit que ja es pot obli­dar de tenir les tar­des dels diu­men­ges lliu­res (l'única estona en tota la set­mana que aban­dona la feina per pas­sar unes hores amb una ger­mana que viu a prop). Els senyors li han dit que si per­sis­teix a voler fer festa la tarda dels diu­men­ges, con­trac­ta­ran una altra dona, que ja els ha asse­gu­rat que ella tre­ba­lla­ria les 24 hores de cada dia de la set­mana de cada mes de cada any.

Un fami­liar meu que tre­ba­lla 10 hores diàries en una sala que està a zero graus de tem­pe­ra­tura, pren tres ibu­pro­fens per resis­tir la jor­nada. Gua­nya 713 euros al mes.

El neo­li­be­ra­lisme està fora de con­trol. L'esquerra no té cap cre­di­bi­li­tat. Però m'estra­nya que hi hagi gent que encara pugui encap­su­lar la per­ver­si­tat i l'explo­tació sota un con­cepte, com si la mal­dat fos una qüestió només estruc­tu­ral (dreta, esquerra, sis­tema...). És sobre­tot l'ètica indi­vi­dual, la que ha fra­cas­sat estre­pi­to­sa­ment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.