La biblioteca del president

Sento que els four more years d'Obama a la Casa Blanca a la pràctica, d'anys útils per fer feina de debò, es redu­ei­xen de qua­tre a dos. Ara, el pri­mer any s'ha de dedi­car a qüesti­ons inter­nes, el tema de l'abisme fis­cal i la puja d'impos­tos als rics per sor­tir de la crisi i reac­ti­var l'eco­no­mia nord-ame­ri­cana per fer front a l'atur. I després ha d'afron­tar la política exte­rior: acon­se­guir alguna fita per pas­sar a la història. Dels dos últims anys, l'un és per dei­xar encar­ri­lat el seu lle­gat i l'altre, per pre­pa­rar el relleu. El par­tit demòcrata l'arra­cona i tots els esforços se cen­tren a tro­bar i pre­pa­rar el seu suc­ces­sor. Em va sob­tar, però, que un dels objec­tius de tot pre­si­dent sor­tint fos crear una bibli­o­teca, i no pas una de qual­se­vol: la seva bibli­o­teca. Ho han fet tots des d'Abra­ham Lin­coln fins a George W. Bush. Als Estats Units hi ha la tra­dició, reco­llida en la legis­lació, d'aple­gar tots els docu­ments i mate­ri­als que ha gene­rat un pre­si­dent durant el seu man­dat. Tot es reco­pila en una bibli­o­teca museu que sol estar situ­ada allà on vol el pre­si­dent, sovint la seva ciu­tat natal. La d'Obama no sé si s'ubi­carà a Hono­lulu, on va néixer, o a Chi­cago, on ha fet car­rera política. A Cata­lu­nya, per desgràcia, no hi ha aquesta tra­dició, tot i que els pre­si­dents Pujol, Tar­ra­de­llas i Macià tenen la seva docu­men­tació a l'Arxiu Naci­o­nal de Cata­lu­nya i a Poblet. Aquí del que podem estar ben orgu­llo­sos és de la nos­tra xarxa de bibli­o­te­ques públi­ques. De tots els equi­pa­ments que s'han fet en els dar­rers anys, les bibli­o­te­ques han estat les millors inver­si­ons. I això ho veiem ara que, amb la crisi, s'han con­ver­tit en un refugi per qui no pot com­prar lli­bres però no es vol estar d'aquest hàbit tan salu­da­ble que és lle­gir. Han dei­xat de ser només les cases de lec­tura per ser les cases del conei­xe­ment. L'oferta s'ha diver­si­fi­cat per aten­dre el nou per­fil d'usu­ari i, a part de best-sellers, obres clàssi­ques, revis­tes, dia­ris i DVD, s'hi ha d'afe­gir la con­nexió a inter­net i un ven­tall de recur­sos mul­timèdia de for­mació i recerca d'ocu­pació. Ha nas­cut un nou espai anti­crisi. Davant d'això m'estimo més aquesta que no la bibli­o­teca del pre­si­dent.